Emigdi Subirats i Sebastià

SUITAT MIA (2)

1 d’agost
Hem gaudit d’un molt bon i llarg descans durant la nit, cosa que ens ha permès endegar el matí amb la il•lusió habitual d’un jorn de vacances. Havia concertat prèviament una visita a l’Ofici de la Generalitat a l’Alguer. El seu director és Gustau Navarro, un historiador barceloní amb el qual ens uneix una relació d’amistat des dels nostres anys joves (quan teníem més pèl i menys panxa), atès que compartíem molts d’ideals en defensa de la catalanitat i dels drets nacionals dels Països Catalans, a part de ser culés empedreïts tots dos, d’aquells que no sopen quan no surt el resultat esperat del nostre dogma de fe que és el Barça.
Allí hem conegut la secretària de la delegació catalana, la Janin Ros, que és filla del Pinell del Brai. Hem passat tot el matí plegats enraonant sobre temes molt diversos, relacionats amb els àmbits de la cultura catalana i en particular de l’algueresitat i la complexitat del seu encaix dintre del domini lingüístic nostrat.
Ens resulta molt reconfortant trobar-te persones properes en els nostres viatges. La Janin, una xica esvelta i bella, fa anys que resideix aquí a la Barçaruneta. Ha estat allò que m’agrada anomenar com a noia de món, ja que anteriorment havia viscut a l’illa de Menorca, ara ja té dos fills algueresos. És una de les dones “ilercavones” que tinc el plaer de reivindicar, que aporta uns grans de sorra culturals des de l’espai laboral. Treballar des de l’Ofici per l’Alguer és, indubtablement, una tasca formidable que motiva d’allò més.
Ens han fet obsequi de molts llibres que anirem revisant amb molta cura, els quals engrandeixen la nostra ja extensa col•lecció de llibre alguerès. M’interessen en particular els relacionats amb l’obra narrativa d’un autor alguerès de qualitat i enigmàtic, l’Antoni Arca. La seua novel•la juvenil “La torre de l’Esperó” feia molt temps que la volia adquirir.
Posteriorment, ens hem dirigit cap al mercat municipal, un indret que considero veritablement idíl•lic perquè és l’espill de la ciutat que m’enamora i que reivindico: la vida a redós d’una parada o d’un mostrador!.
De seguida hem enraonat una bona estona amb l’Anna Maria, propietària d’una parada de fruita i verdura, la qual està decorada amb domassos en suport als presos polítics i amb estelades. Ja l’havíem coneguda l’estiu passat, hem fet igualment una bona compra de fruita algueresa.
Hem menjat un àpat formidable al mateix mercat. Hi ha una parada que exhibeix tota mena de peix, pots triar-lo i te’l cuinen d’immediat. Avui hem menjat calamars fregits amb mil sabors, calamars rostits (les delicioses lules) i una moixarra esplèndida, tot adobat amb un bon vi sard.
Després d’una bona migdiada, ens hem trobat amb el veterà poeta i bon amic, Antoni Canu. És una persona entranyable, amable i generosa, que mostra una gran passió per les lletres i per la poesia. Enguany hem retornat a l’Alguer per fer un treball literari sobre la seua persona, fet que m’apassiona i m’omplirà tot el que resta de mes d’agost.
Hem anat plegats a un bar al costat de l’emblemàtica barberia d’Àngel Maresca “lu barber”, un dels personatges més representatius de la ciutat i que més lluita per la preservació de la llengua amb què sonà lo meu primer bagit quan del mugró matern la dolça llet bevia. Quan estàvem en plena reunió de treball, han vingut una parella jove. El noi estudiava història i era natural de Sant Pol de Mar, mentre que la noia vivia a Mataró. Estaven vinculats a l’independentisme i havien vingut a l’Alguer pel fet lúdic i de platja, però també a conèixer els algueresos de la cultura i de la catalanitat. Hem passat una molt bona estona plegats.
Just abans m’havia tallat el pèl a la barberia. Ha estat tot un plaer. L’Àngel Maresca m’ha fet sentir com a casa per la seua passió pel seu ofici, fa 60 anys que fa “lu barber”, i pel seu omnipresent apassionament per la llengua catalana-algueresa. Em feia molta il•lusió ser client de la barberia més catalana i passional de les que es fan i es desfan!
Finalment, l’Antoni Canu ens ha convidat a sopar a un altre gran restaurant local, El molí vell, un antic molí on serveixen menjar típic alguerès i on els cambrers enraonen la llengua del poble. Hem pogut continuar, tanmateix, la conversa literària que anirem seguint durant tots aquests dies.
L’Alguer presumeix de vida turística estival. Una passejada a redós de les muralles ens ha permès gaudir d’aquest oci d’agost, gaudir de la bellesa de la ciutat a la nit, i romandre poètics, perquè tota la Barçaruneta és poesia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!