Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

19 de març de 2013
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (71)


Florència
En el Duomo magestuós
d’aquesta ciutat de meravelles,
les pedres obliden el silenci
i conten històries d’artistes
que traspassen l’univers
de les coses humanes.
Els ulls al·lucinen davant
la bellesa d’un art
digne dels Déus
dels Olimps més reials. 

Amor
Sé veure en els teus ulls
allò que penses.
No pots embarcar-te
en fugitives ànsies,
car sabré on trobar.te.

Entre aire i aigua
Recordaré els amors
de tardors i primaveres
properes i llunyanes,
Veuré el teu cor complaent
i escoltaré la veu
que parlarà d’encants
i de sabors inoblidables. 

La nit dibuixa els amors,
la meua pell s’escalfa
la passió es posa en marxa.

Pinto
Pinto escenes nocturnes
amb cossos damunt els altres
i orgasmes contagiosos
de passions inabastables
que retraten amors
d’energies espacials
que volen i atrauen
àtoms, petites subst+ancies
que exciten les vides
que plenes de joia salten
i obliden els mals i les absències.

Amor prohibit 
S’estimen, amb un amor
profund, però incorrecte
políticament, segons el rei
del Vaticà.
Sobren les paraules. 

Gosset
Aquell gosset solitari
que cerca la llet de la mare
per alimentar-se
i sobreviure
que no és fàcil.

Vaixell
El vaixell omple el port
de gent amb bitllets.
Un rodamón, que allí dorm,
sent fred a l’esquena.

Ningú se n’adona. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!