Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

29 de novembre de 2013
Llengua catalana
0 comentaris

Canal 9, açò és un cop d’estat!

El 29 de novembre de 2013 serà recordat com un jorn malaurat per a la llengua catalana, per a la comunicació en català, per a la bona salut de la nostra llengua als mitjans de comunicació. i per a la democràcia entesa com moltes veus i molts missatges.El govern cavernícola del País Valencià ha tirat pel recte i ha silenciat unilateralment els mitjans de comunicació en català propis. Ho ha fet amb dolenteria, amb al·levosia, sabent perfectament que està perjudicant la comunicació en català i la informació sobre les coses més properes. Segueix a la perfecció les ordes de la FAES, la liquidació dels espais comunicatius en llengua no espanyola. Ja van cometre un delicte injustificable amb el tancament dels repetidors de TV3 a tot el País Valencià, que s’havien pagat amb diners ciutadans i aportacions de les associacions culturals. No n’han tingut prou, calia esborrar del mapa la llengua dels valencians dels mitjans de comunicació públics. 
Canal 9 no ha exercit el paper que hauria calgut per afavorir la normalització lingüística durant les dos dècades d’existència. La politització del mitjà i les dèries anticatalanes van portar a purgues contra paraules excessivament catalanitzades, d’acord amb el no estil lingüístic que han fet imperar, des del període en què Amadeu Fabregat, del PSPV-PSOE, estigué al poder, mentre Lerma era president de la Generalitat. Ja va suposar tot un despropòsit que va descol·locar totalment els conreadors de la llengua i la gent que ha treballat per dignificar el valencià-català. Després sota el mandat de Zaplana, i usant paraules d’un important lingüista valencià que coneix la casa, va començar el lladrocini i la desvergonya més gran. Amb Camps la situació econòmica s’agreujà i un mediocre com Fabra, que no ha estat votat directament, ha exercit com a liquidador. Aquesta ha estat la tristíssima història de la cadena dels valencians. Durant anys, la política del règim ha reprimit mots i ha censurat artistes, cantants i intel·lectuals no afins. Raimon, Obrint Pas, el gran Ovidi, Feliu Ventura i tants altres han aparegut ara i adès a la pantalla, han estat gairebé expulsats de la ràdio televisió pública per motius polítics i ideològics, com en qualsevol règim totalitari.
Açò és un cop d’estat! Aquest és el crit de centenars de treballadors i de molts ciutadans desesperats davant d’un fet gravíssim com el tancament de Canal 9. Ha estat desesperant sentir moltes persones que han intentat dignificar amb la seua feina un canal que pretenia ser manipulat tothora per uns mandataris indignes. Molts d’aquests treballadors estimaven el canal, volien treballar amb més dignitat, han fet el que han pogut davant dels condicionaments polítics imperants.
El PP ha estat el braç executor. La indignitat ha regnat. Avui tot és silenci i foscor a la cadena dels valencians. Avui tot ha mort. La llengua, sortosament, és viva, és catalana i sobreviurà a atacs indignes i genocides. Ara o mai, deia Joan Fuster. I ha de ser ara quan el poble valencià ha de fer fora tota aquesta banda de genocides lingüistes.
Només un fet positiu, l’àmplia cobertura que ha donat la ràdio televisió de Catalunya al tancament d’un canal televisiu en la llengua dels Països Catalans. Avui TV3 ha estat una televisió nacional, la que ens queda. L’atac a la llengua al País Valencià, l’atac a la comunicació plural, és un atac contra totes i tots. Avui i sempre, tots som Canal 9.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!