El dia 6 de gener, fonts palestines van dir que Israel havia bombardejat una escola de l’ONU a Gaza. L’endemà va sortir a tots els diaris. El dia 4 de febrer, un representant de l’ONU va desmentir aquest bombardeig. No ha sortit gairebé enlloc. El 13 de gener, la Comissió Electoral d’Israel va prohibir la
José Luis Rodríguez Zapatero acaba de proclamar i sentenciar que no prendrà cap iniciativa per a flexibilitzar el mercat laboral. És a dir, les empreses hauran d’aguantar uns costos excessius si necessiten reduir plantilla. Però aquest no és pitjor problema que han d’afrontar. El gran disbarat és una administració de justícia garantista que sempre es
Avui justament es compleix mig any des que s’hauria d’haver aplicat el model de finançament que determina el nou Estatut de Catalunya. Així ho exigeix el mateix Estatut, que tothom sap és una llei orgànica d’obligat compliment. Moltes felicitats, doncs, per a una llei que el govern de l’Estat incompleix sistemàticament. Per celebrar-ho, dissabte la
Fa poc, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va concedir a Carlos Sentís el màxim guardó d’aquesta institució. Per pura casualitat -per pura torpesa?- se li va donar la medalla exactament 70 després que les tropes franquistes, junt amb el veteraníssim periodista, entressin per la Diagonal. Alguns han protestat per aquest premi; tenen tota la
Libération ha publicat una entrevista amb Jaume Roures, ‘factòtum’ de Mediapro i La Sexta, on es desenterren els tòpics més arnats de l’esquerra. Roures hi reivindica el trotskisme i la seva vella militància a la LCR. “La crisi actual demostra la fallida del capitalisme i dóna actualitat a Marx”, diu. “Jo no treballo, jo milito”,
Fins i tot El País s’ha escandalitzat que aquest any ni el govern espanyol ni el català hagin enviat ningú a Davos i ha hagut de recordar que el president Pujol hi era un habitual. Per què els polítics que ens haurien de representar i que fan números de circ espectaculars per anar a d’altres
Ahir els transports públics van viure un dia gloriós. De bon matí es va encendre una locomotora a Gavà i l’incident va afectar tota la xarxa de rodalies. Al mateix temps el passatge d’un comboi entre Girona i Barcelona s’avalotava i es negava a ensenyar el bitllet al revisor per la pujada “injustificada” de drets.
El PSC s’ha especialitzat en fabricar mentides i repetir-les mil-i-un cops per intentar que semblin veritats. Es dediquen a dir que la CiU actual no és la dels vells temps. Es dediquen a fer grans elogis de Pujol amb l’únic objectiu de destruir Artur Mas. L’última versió d’aquesta estratègia l’hem vista arran de la designació
Mas ha mogut fitxa i ha proposat Ramon Tremosa com a candidat a les europees del 7 de juny. La jugada és arriscada, potent i, per a molts sectors del catalanisme, engrescadora. Com a resposta, ERC ha parlat de l’Oriol Junqueras. És probable que, ara mateix, sigui l’única persona que s’aproxima vagament al perfil de
Zapatero, a TVE, va reiterar fins a la nàusea un diagnòstic sobre la crisi: el seu origen i el seu epicentre són als Estats Units. “La responsabilitat no és meva”, venia a dir, “sinó de Bush, el malvat que va emprendre la guerra de l’Iraq”. És la mena de xerrameca que funciona bé entre l’electorat
Els seus socis del tripartit li han pres la mida al president Montilla. El conseller Saura ha explorat els límits de la disciplina de govern i ha descobert que no existeixen: cada conseller pot fer les extravagàncies que li doni la gana en el territori de la seva propietat i fins i tot pot desautoritzar
Les imprevisions i la desorganització dels serveis de Protecció Civil arran de la ventada que ha arrasat el país han estat, una vegada més, exemplars. D’una mala exemplaritat, no cal dir-ho. Ahir el director general de servei, Josep Ramon Mora, es va explicar i va desviar responsabilitats cap al lloc habitual. Segons el senyor Mora,
Temporal de vent. Set catalans morts. El conseller Saura fa balanç i diu que el govern ho ha fet tot la mar de bé. La gent no s’ho empassa, els diaris els critiquen. I surt el gran cervell tripartit, José Zaragoza, i pontifica que ells sí que ho fan bé i no com a les
Des de la vicepresidència de la Generalitat es projecten noves oficines de caràcter paradiplomàtic. Ben fet. Però no és pas el mateix ser-hi que estar-hi, a l’estranger. Això no és un matís, sinó una qüestió substancial. Estar a l’estranger és fàcil: només cal llogar un entresòl cèntric, moblar-lo i col·locar-hi quatre persones. Ser-hi realment, però,
S’equivoquen els ‘progres’ autòctons que, entusiastes, afirmen que Obama és un socialista de l’altra banda de l’Atlàntic. N’hi ha prou amb llegir el discurs d’investidura per adonar-se’n. Per exemple, Obama proclama que s’adreça “als que assumeixen riscos, a les persones enèrgiques i dinàmiques, als que són emprenedors”. On l’esquerra catalana parla de drets, de benestar,