Quan feien des de Madrid el mapa de les autonomies, hi havia dues taques que els feien nosa, perquè no tenien els mateixos colors que totes les altres. Euskadi i Catalunya. Tenien colors diferents perquè hi havia partits nacionalistes centristes, majoritaris, que no estaven condemnats a girar sempre en l’òrbita d’un dels partits espanyols. Calia,
Ho va proclamar, de manera solemne, la mateixa nit electoral. El secretari general i candidat del PSE-PSOE, Patxi López, buscarà el suport parlamentari necessari per ser nomenat lehendakari després d’haver perdut les eleccions. No caldrà que busqui gaire aquest suport. Ja el té. El PP i el partidet de la senyora Rosa Díez l’hi prestaran
George Orwell, en la seva famosa distopia intitulada 1984, imagina un estat totalitari on el líder suprem, conegut com El Gran Germà, ho vigila i ho sap tot. A la feina i a les llars, l’ull del Gran Germà no descansa. Orwell va escriure aquesta novel·la per denunciar les tiranies de tot signe, molt especialment
Hi va anar de ben poc que la defunció política del ministre Bermejo no coincidís amb l’enterrament de la sardina: hauria estat un final memorable per a un ministre en el que han convergit la incompetència i la prepotència, en proporcions poc usuals. Bermejo passarà a la història no només per la famosa escena de
Quan el general Prim va ser nomenat cap de Govern, va decidir premiar un ordenança que li havia estat fidel. “¿Què vols ser?”, li va demanar Prim. I l’ordenança va respondre: “Senyor: faci’m coronel retirat!” L’anècdota connecta de ple amb el comentari de Pedro Solbes en assabentar-se de la dimissió de Bermejo. “L’envejo per la
El candidat per Iniciativa a les eleccions europees ha aixecat dues de les seves banderes de campanya: no a les nuclears i no als transgènics. Demana el vot de la por. Fa cent anys, aquells qui en nom de dogmes gairebé religiosos, de la por al progrés de la ciència i de la tècnica, s’oposaven
Finalment Zapatero ha fet el que havia d’haver fet l’endemà que es va filtrar que el ministre de Justícia, a més de torejar l’oposició, caçava bèsties grosses amb el cinegètic magistrat Garzón. Tard i malament, tot i que més val tard que mai. Si la destitució de Bermejo no hauria de ser cap notícia en
Al marge de les responsabilitats penals en què al final puguin incórrer els dirigents del PP implicats en la trama de corrupció lligada a l’empresari Francisco Correa, ningú pot negar que tant el PSOE com la premsa que li és afí estan utilitzant tots els seus recursos per debilitar el seu rival polític amb aquest
Durant la darrera sessió de control parlamentari, el conseller Castells va tornar a fer d’oposició de l’oposició, potser perquè l’oposició real (CiU) va guanyar les eleccions mentre que el PSC va treure els pitjors resultats de la seva història. Coses de la inèrcia política. Deia Castells que CiU no s’esperava aquesta “fermesa” (?) del govern
Fernández Bermejo va caçar quatre cèrvols a la ‘montería’ amb Garzón. Segons Rajoy, però, el que va caçar va ser un Montesquieu que pasturava als abans idíl·lics prats de l’Estat de Dret. Al Congrés, Rubalcaba replicava ahir que el PP es dedica a “caçar comissions en les obres públics”. Enmig de la trifulca, s’engegava una
No és estrany que el Constitucional vulgui eliminar l’adjectiu de nacionals als símbols de Catalunya. Per a ells la distinció entre nacional i autonòmic marca una jerarquia, dos nivells que no tenen res a veure. Parlin d’himnes, de banderes, de policies, de seleccions, de televisions o de parlaments, el que és nacional és seriós i
L’any 2007 la majoria dels veneçolans no van permetre una reforma constitucional que sumprimís la limitació de mandats presidencials. Dos anys més tard, el resultat s’ha invertit. O bé perquè un percentatge determinant d’electors ja se n’ha cansat i s’hi ha resignat o bé perquè el control que Hugo Chávez exerceix sobre els mitjans de
El Partit Popular ha deixat de costat les raons i la brega internes i ha fet pinya contra el magistrat Baltasar Garzón. Intenten reprovar-lo perquè consideren que sent “enemistat manifesta”, “aversió” i “constant animadversió” contra ells. Segur que tenen raó. I segur també que obliden com funciona la justícia espanyola. Durant anys la fiscalia a
Ni Berlanga en els seus millors moments hagués superat la imatge: el rude ministre Bermejo i el primmirat jutge Garzón fent punteria amb senglars i perdius. Segons el ministre no van parlar dels suposats (i variats) escàndols del PP. Noooo!. Un ministre de Justícia i un jutge de l’Audiència Nacional mai no tractarien aquest tema
Els ‘compañeros del metal’ d’UGT i CCOO estan molt tranquils davant la crisi. Zapatero no para de prometre per tal d’evitar una vaga general: promet prestacions d’atur, promet polítiques socials i promet que no quedarà a la cuneta cap treballador. I els empresaris? Com que són intrínsecament dolents, ells sí que poden quedar a la