Si els Mossos ho van fer malament en les ‘manis’ dels estudiants, hi ha dues possibilitats. Una, que fos culpa de les ordres equivocades dels seus responsables polítics. L’altra, que s’haguessin saltat indisciplinadament ordres correctes. En el primer cas, el conseller Saura hauria de dimitir, perquè és el responsable de les ordres. En el segon,
A mesura que creix la impotència i el desordre entre les files del govern tripartit, els seus aliats mediàtics emmalalteixen dels nervis. La setmana passada un diari que confon progressisme amb allò que perpetren els progressistes va publicar una enquesta segons la qual els catalans demanen a Convergència i Unió “unitat” amb el PSC per
No només a Euskadi, amb el pacte PSE-PP, es fa palesa la deriva ultranacionalista de Zapatero. Finalment, el món sencer pot contemplar la magnitud malaltissa de l’obsessió identitària del PSOE i el seu líder, més forta que els compromisos internacionals d’un estat europeu que es pretén seriós. La mania de Madrid de no voler reconèixer
A la ultraesquerra amb casa a Sant Gervasi i apartament a la Cerdanya no li agraden gaire les innovacions, no fos cas que algun petit canvi fes moure els privilegis obtinguts els darrers anys amb l’inesperat negoci del tripartit. L’altre dia la Dolors Camats criticava les propostes d’Artur Mas contra la crisi. Deia que eren
Els mestres de l’escola pública són un col·lectiu que: 1) té al·lèrgia a que la seva feina pugui ser avaluada, 2) confon els seus privilegis corporatius amb conquestes de la classe treballadora, 3) ha d’educar les noves generacions per a un món canviant i competitiu, però és aliè al canvi i a la competència, i
Mas diu, parlant de solucions a la crisi, el tabú, les paraules prohibides: flexibilitat laboral. I els ideòlegs del tripartit respiren. Ja no cal llegir tota la conferència ni buscar rèpliques. Si Mas parla de flexibilitat és perquè és de dretes. Iceta pot tornar als seus clàssics: contra la crisi, hi ha les solucions de
Filtra el govern que aquesta setmana encetarà una campanya per veure si restaurants i hotels compleixen la normativa lingüística. És a dir, si compten amb algú que entengui-només que entengui- el català i si tenen els menús, els fulls de reclamació i els rètols indicatius en l’idioma propi del país. En cas que algun establiment
La manifestació del passat dissabte a Barcelona devia tenir de guionista a Marx, Groucho volem dir, no pas Karl. En comptes de ser un clam contra les males polítiques econòmiques de Zapatero i el seu govern de mediocres, el lema de la marxa era un genèric i inofensiu “Plantem cara a la crisi”, com si
“Per una universitat al servei del coneixement i no del mercat”. Això deia la pancarta que encapçalava la irrisòria manifestació celebrada ahir a Barcelona contra l’anomenat Pla Bolonya. La primària contraposició de la pancarta es mereix un bon calbot: aquests noiets semblen desconèixer d’on surten els impostos amb els que es sufraga el coneixement, i
Una de les promeses d’ERC era dur la “radicalitat democràtica” a Catalunya. Els resultats són a la vista. El 2003, Esquerra va regalar la presidència a un Maragall perdedor. El 2006, la va regalar a un Montilla encara més perdedor. El 2007, va fer una doble operació: Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida
Davant del que anomenen la deriva radical de Convergència, els caps pensants del PSC -Iceta, Zaragoza…- diuen que els convergents no poden ser a la vegada el partit del catalanisme moderat i del sobiranisme explícit. Quan ho diuen ¿fan una profecia o expressen un desig? Com a desig, s’entén. Perquè si CiU aconsegueix aquesta suma,
El director del Club Super3, Gerard Hausmann, acaba d’enviar una carta per proposar aquesta iniciativa com a mereixedora del Premio al Mejor Programa Infantil, que concedeix anualment l’Academia de Televisión. Entre els arguments que Hausmann desgrana per justificar la sol·licitud, es pot llegir: “Competir en la categoria de millor programa infantil nacional, per a un
Carme Chacón, que va aconseguir més d’un milió sis-cents mil vots a les darreres eleccions generals espanyoles com a cap de llista del PSC-PSOE, s’ha oblidat ràpidament dels electors catalans que li van fer confiança el 10 de març de 2008. La ministra de Defensa del govern Zapatero aprofita el dia de la dona treballadora
Alguns dirigents i intel.lectuals propers a ERC han mostrat sempre alguna cosa més que un interès teòric pels assumptes del País Basc: s’hi han implicat ben a fons, fins el punt d’acabar exercint de ‘bascòlegs’ en alguns mitjans. En questió de dies, però, les coses han canviat molt. Ara ja els sembla normal que el
Cal aplaudir que Tresserras intenti que la meitat de les pel·lícules, per llei, es doblin o subtitulin al català. Després de l’aplaudiment, però, vénen les preguntes. 1-. Reeixirà avui el dèbil Tripartit on el 1998 va fracassar el fort Pujol? 2.- Es guanyarà Tresserras la complicitat de les ‘majors’ de Hollywood, quan no el recolzen