Des de la vicepresidència de la Generalitat es projecten noves oficines de caràcter paradiplomàtic. Ben fet. Però no és pas el mateix ser-hi que estar-hi, a l’estranger. Això no és un matís, sinó una qüestió substancial. Estar a l’estranger és fàcil: només cal llogar un entresòl cèntric, moblar-lo i col·locar-hi quatre persones. Ser-hi realment, però, resulta més complicat. Cal partir de contactes reals, no de simples números de telèfon. Cal haver-se guanyat una fama de seriositat i de rigor, disposar de prestigi, moure un complex embolic de fils, haver establert complicitats amb empresaris importants. I cal saber idiomes, per suposat. Aquest perfil abunda ben poc, ara mateix. I així ens va pel món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ans tot el contrari són complementàries.