Va entreobrir els ulls
Va entreobrir el ulls, sentia els pits tensos. Desprenien l’olor salada d’aquelles mans segures, àvides de luxúria que l’havien pres, cegues per la seva carn blanca i pell de follia, que la duien a un orgasme ferí.
Els mugrons, bruns i encesos, encara tremolaven com les espurnes embogides
d’un foc revifat.
Més avall, sota el ventre, el mantell de seda del pubis arrissat, pertot unes perles blanques de llet, vestigi de la cremor d’allò que havia estat.
A les entranyes, encara convulses, el record viu del retruc de les seves encavallades, prenent-la per la gropa.
Resseguir cegament el laberint ardent de camins de saliva i de besades
de llargues, flonges alenades -pacients, fonedisses- sobre els interminables
flancs del seu cos roent, li produïa un descontrolat embruix.
A l’aire embolcallant l’estança, el flaire aspre-magranes obertes, pomes madures- i llimbs encantats, els gemecs, el panteix lasciu, el crit.
Amb lleu pressió les dents van pessigar el llavi i obrí un somrís esponjós, delator.
Lentament, endinsà els dits entre les cuixes regalimoses i allà va restar, a frec del caliu humit de la nit immensa. Amb embadalida complaença i els ulls clucs, comptava les hores que la separaven de la propera trobada.
Octubre – Novembre 2016
——
Va entreobrir els ulls
Va entreobrir el ulls,
sentia els pits tensos.
Desprenien l’olor salada
d’aquelles mans segures
que l’havien pres
cegues per la seva carn blanca
i pell de follia,
que la duien a un orgasme ferí.
Els mugrons,
bruns i encesos,
encara tremolaven
com les espurnes embogides
d’un foc descontrolat pel vent.
Més avall, sota el ventre,
el mantell de seda
del pubis arrissat,
pertot unes perles
blanques de llet,
cendres de la cremor de suara.
A les entranyes,
encara convulses,
el record viu del retruc
de les seves encavallades,
prenent-la per la gropa.
Resseguir cegament
el laberint ardent de camins
de saliva i de besades
de llargues, flonges alenades
-pacients, fonedisses-
sobre els interminables
flancs del seu cos roent,
li produïa un descontrolat embruix.
A l’aire, embolcallant l’estança,
el flaire aspre
-magranes obertes, pomes madures-
i llimbs encantats,
i dins del caliu humit
de la nit immensa,
els gemecs, el panteix lasciu,
el crit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!