Qualsevol podria creure que m’he passat les últimes jornades de lliga enganxat a la tassa del wàter, establint nous records en el tants cops citat des de Madrid, "cagometro". Res més lluny de la realitat. El meu diari ha quedat oblidat per qüestions extra-esportives, no així moltes reflexions que em permetran recuperar davant del teclat,
Ja tenim llibre per aquest Sant Jordi. Es diu Relats de futbol i fa molt bona pinta. Sens dubte se sumarà a la meva col·lecció de llibres futboleros perquè, a banda de semblar divertit, els beneficis que s’obtinguin de les ventes es destinaran a la lluita contra a malaltia del ‘noma’ que afecta a nens
El partit del segle d’aquest primer semestre del 2005 ha estat l’escenificació d’un mix blaugrana que ens situa entre ONG i Circ du Solei. Posem l’especatcle, el bon joc i alhora som bones persones i ens deixem guanyar. Si és una forma de posar emoció als partits que ens venen contra el Getafe i l’Albacete
Aquesta setmana sembla que tothom està content perquè el partit entre el Barça i el Betis és el diumenge a les 17h. Em sap greu no coincidir en l’eufòria col·lectiva de l’horari però el diumenge a primera hora de la tarda és el moment ideal per fer el gos i deixar la baba al sofà amb
Avui he vist que, seguint la ja gastada i prou hortera moda de les pulseretes, el diari Marca regalarà milers de cintes perquè ens decorem els canells en suport a la candidatura de Madrid 2012. Ja n’hi ha prou de fer el pena. Amb el perill de menjar-me les meves paraules, em jugo un dinar
Hi ha històries de futbol que et deixen al·lucinat i a les que cal retre homenatge. Una d’aquestes és la dels jugadors del Start de Kiev que l’any 1942 van ser afussellats pel nazis per mantenir la seva dignitat. Vaig conèixer aquesta història perquè Eduardo Galeano la citava en llibre que recomano en el primer
Ens han eliminat de la Eurolliga i fotent-nos una pallissa a casa. Per desgràcia no es pot dir que sigui una sorpresa. La secció porta un any pujada al Dragon Khan i, per més conya, alguns anaven sense cinturó i han anat caient (o els al fotut avall) cada cop que fèiem una volta. I l’afició marejada
Ha començat el ball de noms. Encara recordo quan era petit i estiuejant anava a comprar cada dia la premsa amb la il·lusió de veure si fixàvem o no al Romario de torn. Això s’ha acabat. Primer es van inventar el mercat d’hivern i ja havíem d’estar pendents dos cops a l’any del futurs fitxatges.
De vegades em sorprenc de la capacitat que té aquest club per generar debats frikis. El darrer és el que ha sucitat el possible canvi de color dels pantalons del primer equip. Des d’aquí proposo als órgans de futbol que es jugui competició cada dos dies, d’aquesta manera parlaríem més de futbol i menys de
Aquesta tarda he estat repassant l’anuari de la Lliga editat pel Marca. A banda de ser un totxo que espanta i d’estar ple d’avorrides estadístiques d’aquestes que sempre estan per trencar-se, com a friki que sóc m’ha interessat veure quins jugadors no podran optar mai a la Pilota d’Or per tenir noms cutres. Com qualsevol
Des de l’eliminació davant del Chelsea s’ha obert un debat sobre si l’important és guanyar o ser fidels a l’estil de bon joc que ens caracteritza. Els que només viuen de victòries i títols són els Javi Navarro de l’opinió: els del tot s’hi val, els que estan disposats a qualsevol cosa per un 1-0.
Una de les coses més odioses de la selecció espanyola és que et deixa quinze dies sense futbol. Aquest cap de setmana haurem de patir una patètica tarda de sofà i telefilm perquè la furia española pugui jugar contra la Xina. I és que mentre els catalans no tinguem selecció pròpia hem d’afegir aquestes tardes
"SuperDepor, supermierda es" canten les originals grades quan el equip gallec visita els camps de la lliga. Doncs mai tanta raó com aquesta temporada. Fa pena veure l’herència que n’ha quedat d’aquell conjunt liderat per Bebeto o pel més recent equip que va guanyar la lliga l’any 2000. Això sí, el poc que queda d’aquella
Un negoci, l’opi del poble… els aficionats al futbol ja ho sabem tot això i, malgrat patir la pudor de moltes de les coses que envolten l’esport, la passió ens cega i ens agrada viure enganyats sota aquells principis romàntics que ens porten a patir alegries i penes pel nostre club. Potser som innocents però