Diari d'un Culer

Avui he vist que, seguint la ja gastada i prou hortera moda de les pulseretes, el diari Marca regalarà milers de cintes perquè ens decorem els canells en suport a la candidatura de Madrid 2012. Ja n’hi ha prou de fer el pena. Amb el perill de menjar-me les meves paraules, em jugo un dinar al Bulli a que els nostres veïns veuran les olimpíades per la tele com tothom.

I és que estan plastes a la capital de España amb el tema dels JJOO. Ja fa temps que ens hem d’anar empassant com a fumadors passius, tot el fum que ens intenten vendre. Es van dedicar a passejar als iaios del COI, deixant-los xutar penals al Bernabeu i atiborrant-los amb un càtering de’n Ferran Adrià. Van anar a posar banderertes a la muralla Xina i dos-centes tonteries més que hem anat pagat religiosament.

I la pobra gent de Madrid s’ho empasa i es fan il·lusions i hauran de lluir la pulsera hortera quan, en realitat, està claríssim que no els cauran els jocs ni de conya. Aquí estan les meves raons (objectives):

1. Les darreres olimpíades van ser a Atenes (Europa). Ara marxen a Pekin (Asià). La lògica COI diria que la propera parada ha de ser Amèrica (Nova York).
2. Si donem per fet que no serà la ciutat de l’11-S (que no sembla pendre-s’ho gaire en serio) seria estrany que entre les candidates europees l’escollida fos Madrid quan, la darrera ciutat del vell continent en organitzar uns jocs abans que Atenes fou Barcelona. Per contra París i Londres són capitals d’Estats que porten gairebé un segle sense organitzar cap olimpíada.
3. París (la gran favorita) porta anys reclamant uns JJOO mentre que Madrid és la primera vegada que participa a la cursa.

Per tant, sembla clar que els nostres veïns veuran passar el 2012 cap al nord i es quedaran amb les ganes. Tranquils, això és una cursa de fons… i en el seu cas anirà per llarg.

Suposant que la guanyadora sigui una ciutat europea (París o Londres) ja poden donar per segur els castizos que els jocs del 2016 ni els oloren perquè el COI no repeteix continent en JJOO. Amb tota seguretat les olimpíades travessaran l’Atlàntic per marxar cap a Amèrica on els patrocinadors apreten per tenir uns jocs de tant en tant.

Anem a pels del 2020. Cal que resin a Madrid perquè aquets no es converteixin els els primers JJOO d’Àfrica, un somni que porta temps preparant-se i del que el Mundial de futbol que es celebrarà a Sud Àfrica en serà la prova pilot.

Si el 2024 encara estan animats i l’emergent continent asiàtic no pressiona gaire perquè caiguin a la Índia, Japó o similar, els madrilenys podran aspirar a organitzar els seus desitjats jocs.

LA GRAN DIFERÈNCIA AMB EL 92
La gran diferencia entre Madrid 2012 i Barcelona 92 és que els catalans vam haver d’esperar a ser la seu olímpica per començar a aixecar les infraestructures pròpies de l’esdeveniment. A banda, on va esmerçar més esforços l’Estat va ser en espanyolitzar els jocs i a detenir i torturar a independentistes catalans en la detestable Operació Garzón.

Per contra, a Madrid, tot i que les persones intel·ligents saben que no els cauran els JJOO, ja fa temps que foten formigó a punta pala amb els diners de tots. Així va el país, com sempre cornuts i pagar el beure.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!