Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Una de les coses més odioses de la selecció espanyola és que et deixa quinze dies sense futbol. Aquest cap de setmana haurem de patir una patètica tarda de sofà i telefilm perquè la furia española pugui jugar contra la Xina.
I és que mentre els catalans no tinguem selecció pròpia hem d’afegir aquestes tardes tristes al memorial de greuges que ens provoca la nostra ocupació.
Jo veuré els partits de l’espanyola per la tele i sóc conscient que molts catalans i catalanes volen que Espanya perdi des del primer minut. Sens dubte tenim raons de sobra per desitjar-ho. Però a mi això no em pasa. La veritat es que quan l’àrbitre pita l’inici m’importa ben poc el que fotin. El meu problema es que escolto la SER i cada comentari estúpid del "Poli" Rincón embolicat de rojo y gualda, contribueix a fer-me més simpàtic l’equip que jugui contra els nostres veïns. Tant és així que cap al minut trenta ja són un hooligan de qualsevol país del món que ataqui la porteria del Casillas.
Però tampoc no vull enganyar a ningú, aquestes reaccions que em provoca la Selección són com la metadona per un yonkie: m’ajuden a passar el mono de Barça però sempre em deixen insatisfet. Potser un Catalunya 5 – Espanya 0 aconseguiria acontentar-me.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat es que alguns, jo crec que pocs pensem que tot el que ve d´espanya es una merda, pero aixo vé derivat de que Espanya va colonitzar violentament la nostra terra, i realment a algunes persones encara ens importa, jo tanmateix em sento dolgut personalment, perque es un problema que no em deixen dormir, no se perque, pero no puc entendre que el nostre poble sigui tan debil, m´ofen personalment, jo crec que els catalans amb l´excusa del seny, som els cagats, uns cagats avergonyits i acollonits, sense anar més lluny, ens roben descaradament desde ja fa gairebé 300 anys, i ningú ha aixecat una veu clara per reclamar el nostre, pero el greu no és això, el greu és que un "espanyolet", no deixaria mai que això (apoderar-se dels diners, de la llengua, i otorgar-se drets inexistents sobre un poble lliure i pacific) els hi fes un altre país, abans es faria una guerra, en canvi nosaltres els catalans som uns cagats. Tenim el sindrome d´Estocolm (sagrestat-sagrestador), ploro de ràbia en veure que no som res, és igual, parlavem de la selecció dels nostres (malauradament) veins, en definitiva, no la puc veure ni en pintura.