Estava esperant amb candeletes els resultats de les eleccions sindicals de la SEAT del dijous passat, dia 25 de gener. Reconec que és el meu tema, que hi estic molt posat, però penso que, més enllà d’aquest fet, les eleccions sindicals a la SEAT són un fet importantíssim per al país i la seva economia,
(Aquest "post" també ve a dir: No feu servir el nom del Reagrupament en va!) Des de fa pocs dies podeu trobar a les llibreries l’obra "L’exili dels catalans, una nova aproximació" publicat pel Centre d’Estudis Històrics i Socials de Girona. És coordinat per l’Enric Pujol, es presenta l’1 de febrer a la Llibereria-Cafè de
Des de feia temps ho portava de cap: volia fer una trobada cara a cara entre la Najat El Hachmi i en Paco Candel. I els hi vaig proposar sense masses manies. El paral·lelisme entre els seus dos llibres el trobava extraordinari, salvant els 40 anys de distància i que, evidentment, el Paco Candel és
El darrer post que he penjat era un rotllo patatero, però com passa en aquests casos ha estat el més comentat. Ara me’n vull rescabalar i agafo la direcció contraria. Segurament no necessitaria dir res més. Jaume Sisa, Canet Rock, 1975. El vídeo està penjat en diversos blocs; però em plaia que ho estigués al
Feia uns dies que no escrivia en aquest bloc -molta feina i dormir poc-, i encara en feia més que no hi escrivia de política; milito fermament en l’eclecticisme blocaire (i vital). Però fa dies que em volta una reflexió política pel cap. Diu així (en negreta el paradigmes): No es tracta sols de contestar
Sempre he estat un entusiasta de les sopes Campbell’s. Com és ben conegut són unes sopes que no es mengen, sinó que es miren; les de l’Andy Warhol. M’agraden tan que me’n vaig (auto)encarregar unes per reis, els únics que reconec coma propis; i ara ja són a casa. Aquí en teniu la sopa, la
M’adhereixo a la campanya blocaire, com promou en Pere Meroño i recull el bloc d’en Saül Gordillo. Perquè m’ho crec i en compro molta (tot i que la imatge d’aquí al costat és de l’Orxata Sound System que és música amb llicència Creative Commons i us la podeu baixar de la seva web). Des de
Passejava aquest cap d’any al vespre per la Vall d’en Bas pels topants dels Hostalets. Enllà al sud enfilada cap a la banda del Cabrerès, a dalt dels merlets de Falgars hi havia llum a l’Hostal del Grau d’Olot. Vaig comentar als meus companys: "Aquella llum d’allà dalt ara sols s’encén alguns caps de setmana,
Dins l’eclecticisme d’aquest bloc havia penjat pocs textos sindicals, la meva principal ocupació. Normalment els penjo al SocialCAT. Ara ho faig amb un article publicat a El 9 nou d’Osona. Diu així: M?agrada veure l?economia com a generadora de valors, i no em refereixo precisament als estrictament monetaris. Té, entre altres, el valor social i
Diu el titular del Diari de Terrassa: CAROD FITXA ARRIBAS PARA LA GENERALITAT. Ahir, dijous 28, dia dels innocents, era portada a la premsa local; avui però per si algú en dubtava i es pensava que era una innocentada surt publicat al DOGC el seu nomenament com a Director general del Consell Assessor per al
Un petit homenatge, amb un video que fa venir salivera, al Dinar de Nadal. Àpat de tots els àpats, on d’una gran cuina casolana n’ha sortit excelència gastronòmica. Homenatge i reverències a l’escudella per sobre de tot i a les cassoles de les àvies. Quanta, quanta saviesa. El menú va ser: Primer. Escudella amb galets
Sempre m’ha agradat el to escatològic del nadal català. I em sorpèn que no s’en faci més cabal. Els caganers, un tió que caga el dia de nadal… Utilitzo sovint al llarg de l’any la frase "sembla que l’hagi cagat el tió!". Però volia parlar del caganer. De fet, el caganer és un dels elements
Quin Nadal! S’ha mort en Cesc (homònim meu). Ha estat la consciència social del país. Ninotaire, dibuixant, pintor. Francesc Vila i Rufas va néixer a Bercelona l’any 1927 i tenia 79 anys. Havia treballat durant molts anys a la premsa gràfica fent-hi un acudit diari: Diari de Barcelona, Tele-expres, Correo Catalan i finalment a l’Avui.
La proposta d’en Josep Lluís Carod Rovira sobre la "despolitització" de la llengua ha despertat un fort debat. En aquest s’hi barregen diverses postures, algunes d’elles legítimes i d’altres que massa sovint se’ls veu encriptat el resentiment filoconvergents (Jordi Cabré a El Singular Digital) de no acceptar que potser es passaran una bona etapa a
La hipòtesis que plantejo diu, sintètica, que les 350 pistoles que va robar ETA aquest estiu a Vauvert, a La Camarga (Occitània), no eren per disparar, desitgem, sinó per negociar. Ho veig tan clar que em faig una mica de creus que no hi hagi cap dels grans analistes que volten el procés de pau