Sor Cop Sec

Diu el titular del Diari de Terrassa: CAROD FITXA ARRIBAS PARA LA GENERALITAT. Ahir, dijous 28, dia dels innocents, era portada a la premsa local; avui però per si algú en dubtava i es pensava que era una
innocentada surt publicat al DOGC el seu nomenament com a Director
general del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, òrgan
adscrit a la Vicepresidència del Govern.

Us afegeixo dos vídeos, els que ara tinc a ma i al Youtube del Ramon,
el primer dels quals és la roda de premsa d’abans d’ahir on anuncia que
plega de Tinent d’Alcalde i que no es tornarà a presentar de cap de
llista (és llarguet, d’uns 5 minuts i us recomano llegir tota l’anotació primer; el segon video és de fa dos mesos i és de 20 segons):

Em costa d’explicar-ho. Per diversos motius. De fet amb el Ramon fa 15 anys que fem política plegats. Èrem molt joves, jo més que ell; però quan vàrem començar aquesta aventura el Ramon era més joves que jo ara mateix; és una sensació que impacte, perquè el veia bastant grandot. I en 15 anys, evidentment han passat moltes coses. Us puc assegurar que el conec i molt, del dret i del revés, de les virtuts i dels defectes, que tots en tenim, però en vull ressaltar el perfil d’homenot polític on n’hi hagi.

El Ramon Arribas i Quintana, geògraf, el vam escollir president d’ERC de Terrassa la tardor del 1991, just quan jo em vaig fer militant. El Ramon se n’havia fet pocs mesos abans, en el marc de les eleccions municpals d’aquell any. I vàrem entrar per primer cop a l’Ajuntament, amb el Ramon ja com a cap de llista i amb un sol representant, el 1995, recuperant per Esquerra una representació que ens havien usurpat per les armes 60 anys abans.

Aquest és un fet del qual me’n sento molt partícip. No és endebades que de l’any 1992 al 1996 vaig ser "alliberat" del partit a Terrassa, en uns anys d’una èpica política, que és difícil que tornem a viure abduïts -sortosament suposo- per la institucionalització i que vam viure i treballar amb gran intensitat.

Abans amb el Ramon havíem coincidit en l’esquerra independentista local, però en grup(uscle)s diferents. De fet el Ramon ve d’una llarga trajectòria que em sembla que comença a la LCR, en les cases ocupades de neorurals del Salvem Gallecs… entre diverses experiències que en defineixen les bases i el tarannà.

Sempre explica que va arribar a Terrassa a començaments dels anys 80, per anar treballar a l’Autònoma, assegurant que no s’hi estaria pas més d’un any. I fins diumenge que ve n’ha estat Tinent d’Alcalde. Ara Esquerra té tres regidors i està al govern de la ciutat, però el Ramon va passar uns duríssims vuit anys com a únic regidor d’ERC, sol, allà als bancs de l’oposició.

Plegats també ens hem discutit i barallat i alguna vegada molt -la guerra de l’any 14-, però sobretot hem construït amb el Ramon al capdavant, una manera terrassenca i vallesana de fer independentisme i esquerra nacional, molt social, de la quotidianitat, inclusiva i renovadora de la pròpia identitat nacional. Un projecte de futur per a tothom.

Tot té cicles, és llei de vida, i el Ramon, tot s’ha de dir, ha vist clar que era l’hora del relleu, de donar pas. Per diverses circumstàncies polítiques d’aquelles difícils d’entendre des de fora, no sempre se l’ha considerat a nivell nacional per la vàlua que té. Però cal dir-ho clar: el Ramon és de les grans figures polítiques d’Esquerra en el conjunt del país, amb projecte, amb vàlua i com a homenot polític.

Deia que quan vàrem començar això èrem jovenets. A el Ramon l’hi queden encara dues o tres vides polítiques per viure. Que et vagi molt bé la que comences: Felicitats!