Sor Cop Sec
Cesc Poch Ros
Quines empreses? Quina competitivitat? Quina societat?
Dins l’eclecticisme d’aquest bloc havia penjat pocs textos sindicals, la meva principal ocupació. Normalment els penjo al SocialCAT. Ara ho faig amb un article publicat a El 9 nou d’Osona. Diu així:
M?agrada veure l?economia com a generadora de valors, i no em refereixo precisament als estrictament monetaris. Té, entre altres, el valor social i humà de crear treball i riquesa. No cal que us anunciï que aquests valors són gairebé sempre desigualment repartits. És per això que segurament existim els sindicats, la negociació col·lectiva i també per això vam idear l?estat social.
Els discursos de finals del segle XX i d?inici de mil·lenni, els neoliberals i ?neocons? ens anunciaven com a veritat absoluta que la competitivitat de les nostres empreses anava lligada a la reducció de la despesa pública, a la desregularització d?unes suposades brutalment rígides normatives laborals i a la baixada dels impostos. A un desmantellament de l?estat del benestar i dels nivells actuals de cobertura social i serveis públics.
Eren receptes per èpoques de vaques magres i de taxes d?atur galopants. ?Si voleu que creem més llocs de treball heu d?abaixar els impostos? ens deien els empresaris i alguns pretensiosos progressistes despistats en els marasmes del pensament únic dominant.
Avui, però, sabem ?i sempre ho havíem sospitat- que això no és cert. El desenvolupament social també és un factor de competitivitat. I encara diria més és mentida que el factor determinant de la competitivitat sigui el pes de l?estat i del sector públic en una societat determinada.
El factor clau de la competitivitat és el model d?empresa. I afegiria, el model d?empresa és tan clau pel benestar d?una societat com el propi desenvolupament de l?estat del benestar.
Això darrer ho dic justament des d?un país, i sobretot una comarca, on la majoria d?empresaris, o molts, ?i dic empresaris per dir-ne d?alguna manera- havien confós, al llarg dels darrers 20 anys, la competitivitat amb la precarització laboral i l?ús i abús intensiu de la ma d?obra.
Era clar i ara ho patim que corresponia a un model que podia generar beneficis immediats però que ens dificultava encarar els reptes de la globalització econòmica i la internacionalització de l?economia. És tan erroni centrar la recerca de la competitivitat en reduir costos amb treball precari com pensar que sense uns llindars determinats de benestar social i amb una administració pública adequada serem competitius en el món d?avui.
Us posaré un exemple actual i proper. La comarca d?Osona com el conjunt
de Catalunya estem en un moment de transformació del nostre teixit
productiu. A part de definir en aquest procés el model d?empresa del
present i del futur, estarem d?acord que necessitem afrontar tres grans
reptes per avançar en el model de competitivitat: la formació, les
infraestructures i la recerca i el desenvolupament. I aquestes són tres
pilars bàsics que, si bé podem fer amb la col·laboració del mercat,
fonamentalment pivoten sobre l?actuació pública.
A Catalunya ens
hem de plantejar un nou model de competitivitat a les empreses i
sectors. No podem competir amb salaris baixos i condicions laborals
precàries, amb això no podem competir amb els països emergents. La
competitivitat ha de tenir els fonaments a les millores de la
productivitat a llarg termini invertint en innovació al producte i al
servei, implementar tecnologia, apostar per la qualificació dels equips
humans i la millora de la gestió i la organització de les empreses .
S?ha
de definir el futur productiu a Catalunya i establir el model
d?empresa. En aquest sentit, cal apuntar també tot un seguit
d?actuacions de política industrial, sectorial i empresarial. Aquestes
actuacions tenen a veure entre d?altres amb la definició d?empreses i
sectors estratègics; l?impuls dels nous sectors de serveis, d?oci i
turisme, etc; el suport a les empreses i patents catalanes; els
processos i inversions en Innovació, Recerca i Desenvolupament; El
suport a la internacionalització i l?obertura de mercats.
No
voldria acabar sense fer un xic de discurs ideològic: el súmmum de les
paradoxes neocons és fer-nos creure que el ?mercat? causa primera de
les desigualtats i la pobresa en pot ser al mateix temps la solució, i
dir-nos mentrestant que la culpa és de l?estat i els serveis públics.
No
em vull escorar en cap cas cap a terceres vies. Com a bon hereu de la
tradició llibertària del sindicalisme català, d??estat? en vull només
el just i necessari i si pot ser més modern i eficient que el que ens
ha tocat sofrir. Però el model de competitivitat de les nostres
empreses i societat no passa en cap cas per qüestionar-ne la
universalitat de la sanitat i l?educació pública, les pensions i la
resta de prestacions socials. Ans el contrari millorar-les.
Davant
les disfuncions i injustícies que provoca el mercat la resposta no és
?més mercat i menys estat?, sinó un altre concepte de ?mercat? i un
altre concepte de l?estat?. Ja està bé que ens prenguin el pel els qui
?per exemple Estats Units- són el reis del neoliberalisme però el
sector públic els suposa el 30% de la demanda i necessiten ?muntar?
guerres permanents per dinamitzar-se l?economia pròpia. Doncs nosaltres
podem fer el mateix, fer servir l?estat per dinamitzar l?economia, però
en lloc de guerres farem renovades polítiques socials,
infraestructures, formació… En fi digueu-me ?keynesià?, antiqualla,
socialdemòcrata empedreït i permeteu-me que m?acosti a la simplicitat
per explicar-me, però l?economia, les empreses i les persones aniríem
millor. La competitivitat ?dehesa econòmica on n?hi hagin- és sobretot
el model d?empresa i el model de societat. De país.
(Article publicat a El 9Nou d?Osona, el juliol del 2005)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que està fent-se a nivell d’economia de mercat és com aixecar les fronteres europees a tots el inmigrants que vullguen vindre.
A més a més els números macroeconomics és tapa el boom inmobiliari i la construcció un sector ciclic, que fa augmentar l’inflacció al igual que el sector energetic per la infrautilització e innovació en energies`pròpies alternatives.