Sempre m’ha fet un xic de ràbia aquells que parlen despectivament de les calçotades populars o de les costellades, (sobretot si són suposats progressistes). No és cap broma, això és una reflexió seriosa. La calçotada és d’una dignitat absoluta, la del poble i dels treballadors, que cal reivindicar. Una calçotada o una costellada és un
Trinquet és un programa de la Televisió Valenciana (enllaç) sobre Pilota. Jo el pesco -principatí com soc- per "TVV Internacional", ja és trist però és així. M’he passat algunes tardes de diumenge seguint el partits decisius del Circuit Bancaixa de la modalitat de "Escala i Corda", que és em sembla la principal lliga professional de
Maleïdes les guerres. Aquest cap de setmana ha estat de reivindicació contra la Guerra de l’Iraq. Aquest poema anònim, del segle XIV o XV em sembla, cantant i musicat brutal i magistralment per l’Ovidi, ja ens ho anunciava fa molts anys, segles. Diu la lletra:Al damunt de la tombahi ha nat un taronger,i a la
Aquesta darrera setmana vam realitzar aquesta entrevista a en Titot per la Dossier "L’estratègia independentista, avui" del SocialCAT, del qual també he penjat al bloc l’entrevista a l’ Hèctor López Bofill. Aquest dossier de SocialCAT, penso serà interessant i bo (com tots els altres…, modèstia a part) i molt transversal. En Titot és molt bon
Aquest dissabte va ser el primer dissabte del Festival de Jazz de Terrassa en la seva 26a edició. He de reconèixer que aquest és un dels meus tòtems culturals, i m’atreviria a dir que cívics. Per la ciutat, per l’entitat i la gent que l’organitza -el Club de Jazz dels Amics de les Arts de
Amb els companys de "SocialCAT" estem preparant un dossier amb el títol "L’estratègia independentista avui". És amb aquest motiu que hem fet una entrevista en vídeo a l’Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, i escriptor de la colla dels Imparables (veieu la seva obra escrita aquí). Us haig de
Deia en un "post" anterior que tot plegat havia començat en el mític programa "Persones Humanes" d’en Mikimoto, més jove que en Miquel Calzada, ja fa uns quants anys. D’aquest programa es poden trobar al Youtube algunes de les les brutals, irreverents i trencadores intervencions d’un jove Quim Monzó, aleshores encara infant terrible de la
Aquest dissabte dia 24 de febrer del 2007 es va celebrar la 5a Assemblea Nacional de l’AVALOT-Joves de la UGT de Catalunya. M’és molt difícil mirar-me l’AVALOT des de l’objectivitat i distància, i és que, malgrat que el temps passa que vola, me’n sento copartícip del tot. No és en va que vaig participar fa
La Universitat de Barcelona i Omnis Cellula acaben de publicar per primera vegada en català el llibre de referència de Carl Sagan, Cosmos. L’original és del 1984, i és una de les obres de divulgació científica més importants d’astronomia i sobre l’univers i aquestes coses. La cita no necessitaria masses aclaracions més, tot i que
Recupero aquesta entrevista que vam fer-li a l’Avel·lí Artís Gener, Tisner, (1912-2000) jo mateix i la Marta Jaén, l’any 1993, poc després que l’escriptor, ninotaire, periodista, personatge, homenot entrés a Esquerra Republicana. L’Entrevista va ser publicada al número 2 de la revista vallesana "La Llançadora". La foto és d’aquell mateix dia, en Tísner va amb
Penjo l’article que he publicat al darrer dossier de SocialCAT. Aquest dossier, que recomano fermament, porta per títol "Immigració, pluralitat i identitat nacional", i conté aportacions molt interessants com la de la Laia Sànchez titulada "immigració i sobirania". El que hi he escrit jo és un intent de fer un petit esquema de la relació
Penjo un vídeo d’una matança del porc al Lluçanès. Que ningú hi cerqui les fotos "gore" que no hi són, tot i que en tinc de molt guapes, una matança és molt plàstica i colorida, no crec convenient penjar-les. Una matança del porc en un mas o masia, amb la família, els veïns i els
Ja se que no es pot abusar de les metàfores polítiques a Catalunya sense que a un l’hi diguin que "pujoleja" una mica, però ben agafades i sense confondre-les del tot amb la realitat no estan malament, són explicatives i pedagògiques. I ja ho deia en Pallach: política és pedagogia! Heus ací, doncs, la metàfora
Arribo a casa després d’una jornada laboral de 15 o 16 hores més o menys. Un dia que no he atrapat el temps ni la feina capbussat en unes eleccions sindicals amb l’Albert, el Dionís, la Mercè i altre companys. Des de les 10 del matí, un moment que he passat pel despatx, conec el
El debat i joc de contradiccions al que hem assistit sobre si a Catalunya erem postnacionals o prenacionals, iniciat en el discurs d?investidura del president Montilla i contestat pel vicepresident Carod, ens pot portar a un debat sobre el qual ja feia temps que em feia cabals: com encaixava la modernitat i la postmodernitat en