Sor Cop Sec

(Aquest "post" també ve a dir: No feu servir el nom del Reagrupament en va!) Des de fa pocs dies podeu trobar a les llibreries l’obra "L’exili dels catalans, una nova aproximació" publicat pel Centre d’Estudis Històrics i Socials de Girona. És coordinat per l’Enric Pujol, es presenta l’1 de febrer a la Llibereria-Cafè de Girona (Carrer Ciutadans), i hi apareix un article meu sobre el "Moviment Socialista de Catalunya, 1945-1972", titulat "Els Músics, l’MSC en clau d’exili i de catalanisme social". Amb el sobrenom dels "músics" que era com eren coneguts en l’argot antifranquista els militants d’aquest partit referent de l’esquerra socialista i catalanista durant els anys de la dictadura. En l’article hi he inclòs, entre diverses aportacions d’interpretació històrica sobre l’esquerra catalana, la biografia d’alguns dels seus destacats dirigents a l’exili en Josep Rovira, en Manuel Serra i Moret i en Josep Pallach.

Escriure sobre en Pallach em va obligar a rellegir altres coses, sobretot el llibre "Josep Pallach i el Reagrupament" rèsum de la tèsis doctoral de Glòria Rubiol i a repassar textos d’en Pallach.

Ara alguns s’han entestat en reivindicar de nou el nom de Reagrupament, però penso que en fan mal ús. El Reagrupament del Pallach era d’un absolut catalanisme social.

Afegeixo i penjo tot seguit la biografia, de la qual en soc autor, de Josep Pallach que es troba en en el llibre "L’exili del catalans, noves aportacions":

Apunt Biogràfic de Josep Pallach (Figueres 1920 – Barcelona 1977).

Hi ha doc llocs comuns entorn la figura d’en Josep Pallach, però no per això menys certs. El primer és el que diu que en Pallach, que en el seu moment als anys 70 va ésser fortament criticat per la seva postura clarament socialdemòcrata, tenia raó en els seus plantejaments. Les esquerres europees i catalanes anirien cap a les propostes o postures socials i polítiques que ell va defensar. El segon tòpic és la pregunta de què hagués passat al socialisme català si en Pallach no s’hagués mort en plena activitat i maduresa política, i el convenciment secret, però sabut per tothom, que el socilaisme català no hagués tingut tanta subordinació estatal.

És molt citat, però no menys cert, que Josep Pallach, era tan polític i socialista, com mestre i pedagog. De fet en la seva obra publicada, els llibres d?aquests temes, política i pedagogia, hi tenen parts iguals, tan que fins i tot, és coneguda el seu lema ?política és pedagogia?. A més del seu socialisme democràtic, ensems el seu treball sindical, és conegut el profund catalanisme de Pallach, amb una proposta federal, però amb preocupació per la personalitat pròpia jurídica i internacional del socialisme català. Així mateix una altra de les frases que l?hi han restat és la que diu ?de la independència de Catalunya, cal parlar-ne poc, però pensar-hi sempre?.

(Continua l’article…)

Empordanès fill d?una família pagesa, s?afilia al BOC als 14 anys per
esdevenir després responsable de les joventuts del POUM a Figueres.
Després de ser represaliat en els fets de maig i acabar en un batalló
de càstig del PSUC, s?exilià i sofrí els camps de concentració de Sant
Llorenç de Cerdans, Els Banys d?Arles i Sant Cebrià.

Participà en la xarxa de resistència Martin en la segona guerra mundial
i en el Front de la Llibertat impulsats per Josep Rovira. El 1942
retorna a l?interior on és dedica a tasques de clandestinitat política
sent membre de l?executiva del POUM. Participa en les diverses
conferències del POUM a l?interior i a l?exterior, del 1943 i 44,
impulsant la idea de la creació d?un gran partit socialista. Poc abans
de la formació de l?MSC a Tolosa el gener del 1945, Pallach és detingut
a Barcelona mentre sopava la nit de Nadal del 1944. Va estar a les
presons de Figueres i de Girona, on creà una important relació
transversal amb presos de diverses procedències polítiques i també amb
presos comuns. Aquesta activitat li permeté planificar la fuga de la
presó el febrer de 1946, mentre feia classes a uns funcionaris de
presons per preparar les oposicions. Fugí conjuntament amb un pres de
la CNT i un del PSUC amb l?ajuda exterior de Marià Solanes, conegut en
la clandestinitat com a ?pistoletes?, que havia estat alliberat de la
presó de Girona poc abans. El nom de clandestinitat de Pallach era
?Recasens?.

Tornat a l?exili, s?instal·la a Paris i es llicencià en pedagogia i
història i estudià també psicologia a la Sorbona. Durant els anys 47 i
48 encara viatja diverses vegades a l?interior. Va ser el responsable
de l?edició de l??Endavant?, portaveu del MSC, des del 1948 fins al
1968.

Es casà amb Teresa Jové el 1948, companya fila d?exiliats republicans,
que conegué a la resistència. Visqueren en diversos petits pisos, amb
al seva filla, i des del 1951 s?instal·laren a Montgeron a prop de
París, on participaren en una experiència pedagògica pilot en un
institut en que treballaren fins al 1970. La biblioteca d?aquest
institut, encara, porta el nom de Josep Pallach. Fou dirigent del MSC
durant tot el seu exili amb molts viatges en reunions de partits i
organismes internacionals sindicals i socialistes. Feu una forta
relacióamb Willy Brandt i una forta amistat personal amb Hans
Matthöfer, dirigents de l?SPD alemany.

El 1962 tornà fer un viatge a Catalunya, amb diversos contactes, i am
la intenció d?impulsar l?Aliança Sindical Obrera, entre la UGT que
representava, la CNT i el SOC. També es trobà amb diversos líders i
grups de joves.

El 1966 impulsa el Secretariat d?Orientació de la Democràcia Social
Catalana, (SODOSC) amb la intenció de ser l?embrió i iniciar els
treballs que portin a al creació del futur gran partit socialista a la
fi de la dictadura. Aquesta estratègia, i sobretot la qüestió de
l?aliança amb els comunistes portà a l?escissió de l?MSC entre els
grups liderats per Pallach i Reventós.

Aquests darrers -que després portarien la bandera del socialisme
català, Reventós, Obiols, Narcís Serra…- eren partidaris de l’aliança
amb el comunistes, de retrobar plantejaments marxistes hegemònics en
aquell moment en l’esquerra i varen retornar a les acusacions, també
des del PSUC -similars a les que es feien contra el POUM- de gestors
del capitalisme o d’estar al servei del capital.

L?Estiu del 1968, Pallach fa un intent de retorn a Catalunya, però és
detingut durant tres mesos. La tardor 1970 retorna definitivament
instal·lant-se a Escalanyà al seu Empordà natal. Fou professor de
pedagogia a Girona i a la UAB on fundà el Departament de Pedagogia. El
1975 feu la seva tesis doctoral. Amb això el 1975 es fundà el
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. El Reagrupament, ja
com a Partit Socialista de Catalunya feu el seu III Congrés el 8 i 9 de
gener del 1977 a Barcelona. Mel dia 11 de . La llegenda diu que el seu
amic Matthofer, li anuncià durant el Congrés que la II Internacional i
l?SPD havien decidit que sols reconeixerien un partit socialista per
estat, i que aquest seria el PSOE, i que no hi hauria ajuda
internacional per la Socialdemocràcia catalana sense la vinculació al
PSOE, qüestió que en Pallach comunicà en una reunió d?urgència a
l?escollida executiva en acabat el Congrés. Es moriria l’endemà. La
matinada de l’11 de gener del 1977. La seva mort va colpir la societat
catalana en unmoment de grans esperances. El seu enterrament va ser
multitudinari ocupant la comitiva tot el portal de l’Àngel de Barcelona.

La història no sols l’hi ha donat la raó sinó que l’ha trobat a faltar. Sobretot aquells que som de l’esquerra catalanista, que volem un país nacionalment més lliure i socialment més just.