Dos dies. Dues dones assassinades per les seves ex-parelles. Dues noves víctimes de la violència de gènere, de la violència masclista. No té rellevància l’edat, ni tampoc en té l’estatus social ni l’origen per naixença, el punt d’unió que agermana les morts és el fet d’ésser dones i la cultura patriarcal. És un combat
Una dona gran ha mort a cops de maça. Tenia 72 anys i ha mort assassinada pel seu home. Un cas de violència de gènere. Tres línies en una breu nota als diaris. Tres minuts de silenci davant d’un Ajuntament. És tot. I mentre el mal no cessa. No hi ha respir per a
Una dona ha estat assassinada per negar-se a mantenir una relació sentimental amb l’assassí. Ell és l’ home violent que creu que una dona és un objecte, una propietat d’aquell que la desitja o vol. Un nou cas de violència de gènere amb la dona com a víctima. Dos altres assassinats amb un home
Dues dones han estat assassinades per les respectives parelles, víctimes de la violència de gènere. 15 setmanes de l’any, 16 dones assassinades. L’estadística terrible de la violència sense aturador. Denúncia, condol, vergonya i tristesa.
Feia sis mesos que havia estat condemnat pels maltractaments a la parella, ahir l’assassinà. L’eco de la celebració del “dia internacional de la dona” encara ressona. Bones intencions d’igualtat, però la realitat és tossuda i dura. La violència de gènere és viva i l’antídot és la nostra actitud bel·ligerant, intolerant amb el violent i
No han passat 24 hores. Una dona ha estat trobada morta damunt del llit de casa seva, ha estat assassinada a ganivetades pel seu marit. Violència de gènere. Violència contra la dona. I…? Denúncia. Condol.
Morta de manera violenta la trobaren el divendres al terra, com un maniquí desmanegat. Una víctima de la violència de gènere, una dona assassinada per l’exparella. El mal que mai no acaba, la vergonya social que no avergonyeix la societat. Denúncia sense eco. Ira impotent. Condol i amargor.
Apallissada pel marit, ha mort pels cops rebuts. Gener negre, endolat per les dones víctimes mortals de la violència de gènere. El verí és inoculat a les entranyes d’una societat masclista. Vergonya, humiliació, impotència. Condol amarg.
I ahir una dona fou trobada morta al mig del carrer. Havia estat llençada al buit des del balcó de casa seva pel seu company. Una nova víctima mortal de la violència de gènere. Les paraules de condol i denúncia no tenen ressó, mots, actituds impotents. I l’amargor omple els ulls i el cor.
No han passat ni vint-i-quatre hores. Una dona ha estat assassinada, estrangulada pel seu marit. La violència de gènere és viva, cruenta, voraç. Humiliació i vergonya. Denúncia i condol.
Ha mort apunyalada pel marit. Una nova víctima mortal de la violència de gènere. Una dona assassinada. El malson no té final. Denúncia aÏrada, combat incessant. Condol amarg.
Una dona ha estat assassinada a trets pel qui fins fa tres dies ha estat la seva parella. Al bell mig del carrer, davant de les mirades astorades dels vianants. L’any 2016 comença implacable, mostra l’escenari vergonyant de la violència masclista, el drama de la dona amenaçada, la dona convertida en un objecte, cosificada
No n’hi ha pas de treva. Ahir dues dones foren trobades mortes, estrangulada una, l’altra cosida a ganivetades. Assassinades pel seu company. L’any 2016 comença com acabà i transcorregué, amb la violència de gènere arrelada i viva. Denúncia, combat, exemple sense treva. Condol.
57 dones han estat assassinades pel seu company o pel que ho havia estat. El nombre de víctimes mortals de la violència de gènere que el bloc ha registrat l’any 2015 és la prova que la terrible vergonya social no s’atura, és la punta visible de la brutalitat masclista existent, és el testimoni de
Una dona ha estat assassinada a ganivetades pel seu company. El mal que no cessa, el verí social, el masclisme : la violència de gènere. Denúncia. Condol. Ira. Tristesa amarga.