I mentre ens desitgem Bon Any! i felicitat hem sabut que una dona ha estat assassinada pel seu company. Una dona maltractada, una ordre d’allunyament , la tragèdia coneguda. Ha estat morta a ganivetades el primer dia de l’any. El forat negre segueix essent el recordatori de la brutal existència de la violència de
45 dones han estat assassinades pels seus companys l’any 2016, diuen les estadístiques oficials. Ahir, últim dia de l’any se sabé d’una nova víctima de la violència de gènere. La xacra perdura, el malson per a moltes dones persisteix en formes diverses, totes humiliants, temibles, dures, violentes. 12 campanades tocaran a mitja nit. Desitgem
I ahir ell l’ha assassinada, amb un tret de l’escopeta de caça. La mort és notícia groga perquè ell, l’assassí, en un temps havia conegut l’èxit. Ella, la dona, ha estat la víctima mortal del mascle que covardament se suïcida. La història coneguda que no cessa. Amarg condol.
¿Són 40 les dones víctimes mortals de la violència de gènere que el bloc recorda al seu forat negre ?, són 40 o més les que l’estadística propera ens diu, són milers les desconegudes assassinades per homes al món, són milers les víctimes que moren violentament sense nom conegut per nosaltres. Un nombre atroç
En les últimes 48 hores dues dones han estat assassinades, víctimes de la violència de gènere. Una ha estat morta apallissada per la seva parella, l’altra a cops de destral pel seus ex-company que trencà l’orde d’allunyament. El relat de la violència no té final, està entreteixida amb la història universal de la dona.
Fins i tot un cop mort l’home ha parlat, ell ocasionà la gran explosió per a matar la dona, la seva companya. Ella morí, fou una nova víctima de la violència de gènere en un mes d’octubre negre. Condol per les dones víctimes, dol, amargor, ira impotent.
Ahir una dona fou morta a trets pel marit. Havien iniciat els tràmits de la separació, Una nova víctima de la violència de gènere, la violència masclista que sembla mai no cessar. Dol, condol, denúncia.
Una dona ha estat assassinada pel seu excompany. Una dona ha estat assassinada pel seu excompany. Dues noves víctimes mortals de la violència de gènere. La xacra social no té aturador, la vergonya de tots no té final. Ràbia impotent. Dol amarg.
Una notícia que ha deixat de ser-ho, breu, amb estalvi gasiu de paraules, plana, sense relleu ni negreta. Una dona ha estat assassinada per la seva parella, morta a ganivetades. És tot. Una dona assassinada, una nova víctima de la violència masclista. Cal dir el que hem dit tantes vegades?, cal sentir indignació i
L’acció criminal, brutal es repeteix. Apunyalada al portal de casa seva per l’excompany. Història de violència masclista inacabable. El mal social execrable. El forat negre testimonia any rera any el que la societat oblida quan l’eco de la notícia s’esvaeix a la consciència col·lectiva. I fem la pregunta: com i quan col·lectivament acabarà el
Apunyalada. Assassinada pel company. Una dona víctima mortal de la violència de gènere, la violència masclista. L’acte últim de la violència possessiva de l’home. La cultura no eradicada, la pesta d’una societat malalta. Dol indignat, dolor amb ràbia, tristesa i amargor. I l’esperança mai no perduda d’un futur sense violència.
Una altra dona ha estat assassinada pel seu company. Havia desaparegut dos mesos ençà. L’assassí havia aparedat el cos mort. Una dona morta a cops, una nova víctima de la violència masclista. Una morbosa notícia d’un agost qualsevol. No tardarà el silenci i la indiferència a deixar pas a l’oblit. Condol, ràbia, lluita.
No , no us he oblidat. No he oblidat . Mai no podré oblidar les nenes venudes com esclaves, les joves tancades en gàbies de ferro cremades vives, les dones recloses per la voluntat dels homes, les humiliades, apallissades, amenaçades per l’home amb què un dia decidiren conviure. Quatre dones han estat mortes pel
Violència sense aturador. Una dona ha estat assassinada pel seu company, 22 són les víctimes mortals de la violència de gènere que enguany reposen al forat negre, malauradament no seran les últimes. El masclisme és arrelat als costums, a la cultura, al respirar de la societat, té rostres diferents, brutals uns i subtils d’altres,
Morta a punyalades pel marit davant del fill i el veïnat. Una nova víctima de la violència de gènere, una altra dona assassinada. Ràbia, indignació, impotència amarga. Tristesa i condol.