Avi Pep

Complicat intentar fer lligar ambdós conceptes. Aquests dies han sortit molt aquests mots, per tot arreu, premsa en paper, digital, televisions, posts d’alguns polítics i també de seguidors de totes les ideologies.

Com sempre a l’hora d’escriure, en aquestes qüestions, intento situar-me en un punt equidistant de les postures més bel·ligerants, no perquè no tingui la meva pròpia opinió que si que la tinc, si no perquè intento llegir asèpticament el que escriuen representants de les dues tendències, en ocasions amb postures i defenses barroeres.

En aquest cas es tracta de reflexionar si aquest proposat referèndum encaixa o no en la constitució espanyola. No soc jurista, no soc lletrat, no soc expert en lleis, en ocasions son tan ambigües que molt possiblement ningú n’és expert, perquè quan llegeixes que algú diu que segons els seu criteri … ja l’hem fotut, el criteri de cadascú es molt personal i sovint acaba sent esbiaixat segons les seves tendències o preferències que condicionen la interpretació que pot acabar sent tendenciosa per motius purament ideològics. Les lleis han de ser clares, curtes, concises i sense opcions a criteris particulars, quan no compleixen aquests mínims requisits, no son lleis valides per a la ciutadania.

Anem per parts, sembla ser que aquesta consulta ciutadana, aquest referèndum, es planteja d’acord amb l’article 92 de la constitució espanyola, i que diu aquest article? al capítol 2 referent a l’elaboració de les lleis hi trobem aquest article 92, diu que: 1. Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses al referèndum consultiu de tots els ciutadans. 2. El Referèndum serà convocat pel Rei a proposició del President del Govern, autoritzada prèviament pel Congrés dels Diputats. 3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diverses modalitats de referèndum previstes per la present Constitució.

Alguns dels que es posicionen en contra, argumenten que l’article 2 de la mateixa constitució espanyola deixa clar que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Per la qual cosa pensar en aquest article 92, es una interpretació somiadora, de que permetria pactar legalment un referèndum d’autodeterminació al nostre país, que ni l’autoritza la Constitució, ni ho permet el punt 6 de la Carta de Drets i Llibertats de Nacions Unides.

Crec que aquí toca fer referencia al que diu l’article 14 d’aquesta venerada constitució: Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

I aquí podem començar a buscar quants articles de la mateixa constitució vulneren aquest article 14 que mai en parla ningú. A veure, sentit comú, sense ser expert en res i neòfit en tot, tots els privilegis i aforaments i … tot el que vulgueu que estigui previst per a garantir la inviolabilitat dels polítics i personatges públics de qualsevol sector, ram o nivell, vulneren greument aquest article 14, perquè segons aquest cap espanyol pot ser diferent als altres per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Segur que volen parlar del que es legal o no, del que es constitucional o no, dels drets que tenen i han de tenir tots els ciutadans d’aquest país?

Més amunt també ha sortit que no ho permet el punt 6 de la Carta de Drets i Llibertats de Nacions Unides. No se exactament, o no l’he sabut trobar, a quin punt es pot referir, el que si que he trobat a la carta de les nacions unides, es el punt 2 del primer article que diu que els seus propòsits, els de les Nacions Unides, son: “fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau universal”.

Fixeu-vos que l’article en qüestió no parla de nacions, no parla de països, parla de pobles. Podríem continuar però ja m’he passat de llargada, nomes hem de fer una cosa, pensar. Be dues coses, pensar i demanar responsabilitats. Imatge d’artrose a pixabay.