Que l’esquerra espanyola no està per brocs. De dret a decidir, res de res. Com a màxim, decidir continuar dins Espanya. I amén. Pels segles dels segles. Escolta en Rubalcaba, i la Chacón, i en Cayo Lara (nom de ressonàncies delibianes -El disputado voto del señor Cayo) i sortiràs de dubtes.El federalisme, el van enterrar
I les comissions d’investigació al Parlament? I el presumpte finançament il·legal de Convergència? I les retallades? I la condemna als valents periodistes de cafeambllet? -Per cert, què investigaven? Llàstima, home … Hi ha un expresident que ha fet unes declaracions indignes, des del seu retir daurat.Seguint la seva lògica, els referèndums franquistes eren legítims perquè
El periódico global en español va fent la seva feina.Ara filtra una carta de Viviane Reding sobre una hipotètica exclusió de la UE d’una Catalunya independent. La comissària es contradiu a si mateixa. Es veu que a la senyora Reding li han aplicat el tercer grau els mitjans diplomàtics i polítics espanyols.Però altres personalitats de
Algunes veus, socialistes i convergents, diuen que el desenllaç del procés sobiranista català podria ser un punt intermedi que doni la raó, en part, tant als plantejaments del PSC com als de CiU. Això implicaria una federalització de l’estat. Què us en sembla? S’hi avindrien els més decididament sobiranistes o independentistes? Comencen a rebaixar plantejaments
Em refereixo a la la majoria de catalans que, segons una enquesta de RAC1, pensen que acabarà imposant la coneguda estratègia del peix al cove. L’escepticisme de la gent és savi i prudent.
Insòlita dimissió -forçada- de l’eurodiputada Maria Badia per protestar davant les amenaces de Vidal Quadras.El PSOE defensa Catalunya o està d’acord amb Vidal Quadras?Quina capacitat d’intervenció té damunt els eurodiputats?Quina protesta ha fet davant les amenaces de Quadras? Queda algú amb dignitat al PSC?
Paraula impronunciable per al nostre President, però que està ben present en el seu magí. Artur Mas s’ha convertit, potser malgré lui, en el líder del procés sobiranista; però és també el campió de les retallades, aplicades, per cert, de comú acord amb el PP i, sovint, avançant-s’hi i tot -ara d’això se’n diu sentit
Aquesta vegada ho fa Antonio Elorza, historiador basc -sector espanyolista recalcitrant- exPCE i ara UPyD (mucha Unión, menos Progreso y ninguna Democracia) des de la tribuna que li brinda el periódico global en español, aquest dissabte. L’article es titula La resistible ascensión de Artur Mas. Ja està tot dit: la comparació amb el cèlebre títol
Un dels firmants del manifest federalista -que no diu ni una paraula en favor del dret a decidir; no el deuen trobar prou democràtic- publica avui un article a El País on ataca Iniciativa per la seva defensa del dret anteriorment esmentat, i li retreu el seu independentisme -opció que Iniciativa, de moment, no ha
Article molt interessant de Joan Manuel Tresserras a l’Ara, sobre la metamorfosi o mutació d’Artur Mas i el canvi accelerat en els plantejaments de CDC. Una molt bona anàlisi, que ajuda a entendre la realitat en lloc de llançar exabruptes fruit de prejudicis o del desconeixement.
Sembla un manifest per recolzar un PSC en hores baixes, amb antics signants del Foro Babel. Reduir a mer oportunisme electoral el procés sobiranista, advertir dels perills de trencament social (però que no veuen com ens estimen des de les Espanyes?) i advocar per un federalisme que no té partidaris a l’altra banda és una
Joan Herrera ha comès, al meu parer, l’error de contraposar la lluita per la igualtat social amb la lluita per l’emancipació nacional, com si no fossin dues cares del mateix combat per l’emancipació humana.De cap manera no es pot qualificar de guerra de banderes el procés sobiranista. Afirmacions d’aquesta mena, fetes tan a la lleugera
El PSC continua el seu camí inexorable cap a la conversió en el partit zombie de Catalunya.Ara ens neguen a les Corts espanyoles allò de què ens diuen ser partidaris aquí: que el referèndum per l’autodeterminació es pugui celebrar dins la legalitat espanyola. Els diputats del PSC podrien intentar autodeterminar-se d’una vegada i alliberar-se del
Es diu Felipe González. El de la corrupció generalitzada que va posar fi al seu mandat. I alguns afers foscos. Ens dóna lliçons de democràcia i responsabilitat i clama contra el “nacionalisme insolidari”. Diu que ningú s’independitzarà d’Espanya, de la mateixa manera que va dir que ningú coneixeria la X dels GAL. I no parlem de
El debat independentista té la virtut de fer ressuscitar personatges polítics en hibernació. Ara li toca el torn a la Sra. Chacón, desapareguda políticament feia mesos.I reapareix amb un discurs més del PSOE que no del PSC. No cal que ens referim a Alfonso Guerra, vell amic de Catalunya que, tot cofoi, afirmava que ens