Els bisbes espanyols també han sortit per advertir dels perills de disgregació de la sagrada unitat d’Espanya. Era l’element que faltava per fer bona companyia als il.lustres representants de l’oligarquia.
Sembla “la nit dels morts vivents” però és la pura realitat. Un homònim -i suposo que descendent- del polític espanyol que es distingí especialment per la seva política contra Catalunya i el País Basc, per la repressió contra l’anarcosindicalisme, contra l’independentisme cubà, i que ideà el règim corrupte dels “partidos turnantes” durant la Restauració espanyola,
Encara que Artur Mas, certament, no sigui un revolucionari, la realitat el porta a jugar un paper molt semblant -ironies de la història. La impressionant mobilització popular no admet mitges tintes ni gaires dilacions. Catalunya planteja un repte a Espanya i a la Unió Europea: estan disposades a assumir els principis democràtics sense reserves?Més enllà
Abans-d’ahir Pujol pare veia la independència de Catalunya “molt difícil”. L’endemà, el secretari general declarava que CDC no és independentista -més clar, l’aigua-, que el seu programa electoral propugnarà “estructures d’estat”, i que “podem caminar molt de tros junts amb Espanya”. La família Pujol pren distàncies amb Mas?Algú preveu dins CDC que Mas sigui un
Una gentada immensa. Un èxit rotund. I independentistes que parlaven castellà embolicats amb l’estelada. I ara què farà Artur Mas amb aquest enorme capital polític comprometedor a les mans?S’hauran acabat la puta i la Ramoneta?Li caldrà coratge però, com observava Salvador Cardús, té una oportunitat d’or.
Al telediari del migdia, Televisió Espanyola ha inclòs un reportatge amb unes quantes famílies “exiliades” durant el terrorisme etarra.Sense el més mínim contrast, es defensa com la cosa més normal que aquests ciutadans que no viuen a Euskadi ni tenen intenció de tornar-hi puguin votar a les eleccions basques. Tindran doble dret de vot? A
Aquest politòleg italià, de trajectòria política accidentada, fa un repàs dels ideals democràtics i de la seva problemàtica realització, en un món on la democràcia es degrada sense parar.La igualtat davant la llei, l’estat del benestar, el respecte per la veritat dels fets i per uns mitajns de comunicació que la protegeixin, la il.lustració de
Després de conèixer la intenció del govern del PP de reduir en un terç el nombre dels regidors electes als diversos ajuntaments, la meva conclusió és que la democràcia i, encara més, el pluralisme democràtic -que ve a ser el mateix- estan greument amenaçats. El PP s’apunta a la demagògia antipolítica per fer la seva
A l’Ara d’ahir, Salvador Cardús llança una dura diatriba contra la monja Teresa Forcades -i, de passada, i sense venir a tomb, clava una coça a ICV-.Em sorprèn la virulència de l’atac personal i el conformisme de què fa gala Cardús, sobretot quan, en el terreny nacional, exhibeix postures força més radicals.Ja se sap que
Joan Josep Nuet (EUiA) parla de la crisi del model d’Europa, que ha renunciat a la seva identitat, basada en aspectes com la solidaritat (la política internacional d’Europa està supeditada a l’OTAN); l’estat social, en procés de demantellament, víctima de l’especulació financera i immobiliària; i l’Europa dels ciutadans, víctimes d’una arquitectura institucional antidemocràtica amb presa
Albert Recio, en el marc de la UPEC, ens parla de l’economia crítica, que reuneix diversos corrents heterodoxos respecte de l’economia neoclàssica hegemònica.El nostre model econòmic és insostenible perquè no és replicable en el futur: econòmicament, perquè genera superàvits i dèficits comecials crònics, sempre en els mateixos països. L’economia espanyola té un dèficit crònic, importa
Quarta jornada de la UPEC.Enric Tello, president d’Ecologistes en Acció, veu tres crisis presents: la crisi financera i econòmica, de caràcter clàssic, generada per la concentració de la renda en poques mans i el sobreendeutament consegüent, tant privat com públic; la crisi energètica i ecològica, a causa del pic del petroli, la fi de l’energia
L’eminent historiador ha estat presentat per un altre gran company de professió com és Borja de Riquer. I comença desmentint l’optimista afirmació de Condorcet, segons el qual el prog?és indefinit és una regla interna de la història humana: el progrés és fruit de la lluita i el sacrifici de moltes generacions i es pot regredir,
En la tercera jornada de la UPEC, destacats intel.lectuals amb enfocament progressista continuen presentant les seves reflexions:Avui, Joan Manuel Tresserras obria la reflexió sobre les amenaces que pesen damunt la nostra democràcia: la democràcia no és simplement un mercat electoral. Però el poder real és un capitalisme sense rostre, sense compromisos ni responsabilitats. El poder
Aquesta pregunta es formulen tres destacats professors de ciència política: Miquel Caminal, Joan Botella i Jaume López, pertanyents a la UB, la UAB i la UPF respectivament.Tots tres coincideixen que és una qüestió que no té resposta científica, i per això es limiten a assajar hipòtesis o assenyalar tendències. Obre el foc Miquel Caminal, que