Aquesta vegada ho fa Antonio Elorza, historiador basc -sector espanyolista recalcitrant- exPCE i ara UPyD (mucha Unión, menos Progreso y ninguna Democracia) des de la tribuna que li brinda el periódico global en español, aquest dissabte.
L’article es titula
La resistible ascensión de Artur Mas. Ja està tot dit: la comparació amb el cèlebre títol de Brecht no ofereix dubtes. Segons l’eminent historiador, els catalans estem entabanats per aquest maquiavèlic personatge que ens ha rentat el cervell a través del control absolut dels mitjans de comunicació (no deu tenir present La Razón, El Mundo ni el diari on escriu ell mateix, entre molts d’altres mitjans radiofònics, en paper o
online).
A Catalunya no hi ha pluralisme i el moviment sobiranista exclou la meitat de la població catalana: “Dinámica totalista de homogeneización forzada de la opinión pública”.
A més a més, cal desconfiar dels tribunals europeus: “injurias absueltas de Otegi al Rey, condena por torturas no probadas a Otamendi”.
Tots els vells fantasmes de l’imaginari espanyol més tronat van traient el nas.