Jordi Serrano i Blanquer, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, ha inaugurat aquest matí, acompanyat dels dirigents d’UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, la que pot ser la seva última edició.Després de vuit anys, la UPEC s’haurà de convertir en un fòrum d’opinió, submergir-se per tal de dur una
En un diari català de recent aparició amb etiqueta de progressista moderat és remarcable d’observar com es tracta la coalició d’esquerra Syriza per part d’alguns informadors.En l’edició de dilluns, l’enviada especial a Atenes despatxa amb els qualificatius de demagog i incoherent el programa d’aquesta coalició. I afirma, ben gratuïtament, que “en el fons, molts dels
Rafael Ribó és un personatge terriblement incòmode per al bloc de poder que ens governa. On s’és vist un Síndic d’esquerres amb l’actual majoria governamental?I en Ribó no es talla un pèl: denúncies sobre la inhumanitat dels Centres d’Internament per a Estrangers, crítiques obertes a la gestió dels conflictes per part de la conselleria d’Interior
Al programa Àgora, entrevista amb Josep Oliver, economista professor de la UAB. El tema és el rescat d’Espanya, però en cap moment, ni entrevistador ni entrevistat, no posen en qüestió el perquè de l’endeutament, que el mateix Oliver reconeix que es va disparar enormement en només una dècada en el sector privat. Tampoc ni entrevistador
Vicenç Navarro argumenta perquè no perdem de vista que la guerra de classes unidirecional -en termes de Noam Chomsky- es desenvolupa en el si del poder estatal o paraestatal -com en el cas del BCE-.És el BCE qui controla els interesos del deute públic dels estats: en no comprar-ne, fa que els interessos del deute
Entre proclames nacionalistes d’un i altre signe, l’eix del poder de la política espanyola es posa d’acord en allò fonamental i continua el seu programa de fer retrocedir els avenços socials de les darreres dècades per retornar al liberalisme dur i descarnat.
La política dels nostres dies és, sobretot, escenificació. N’acabem de viure -i patir- un nou capítol amb l’escena dels dos mandataris fent de turistes a Chicago.En Rajoy, tot cofoi ell, anuncia que “ha rebut l’aval” de la Merkel per a la seva política de retallades i disminució de l’estat social. Amb quin dret aquesta senyora
El president d’Abertis és també el president del CAREC (Consell Assessor per a la Recuperació Econòmica), organisme assessor del govern. Entenen les bones relacions que hi ha entre ambdós organismes? ICV té un document molt interessant sobre el problema dels peatges.La qüestió no es redueix a no pagar i prou. Cal incentivar el transport públic,
És el gran amor de la política catalana.L’Artur prou voldria engelosir l’Alícia, fent veure que li podria fer el salt amb l’Oriol a propòsit del pacte fiscal -abans, concert econòmic-; però en el fons del seu cor sap que això contradiria les seves tendències més íntimes. Al capdavall, baralles d’enamorats, la sal de la vida.Sempre
La brillant argumentació del portaveu ens insta a acceptar amb callada resignació, amb dolor de consciència i acte de contrició, les retallades que ens imposa el govern que vetlla per tots nosaltres.No hi ha alternativa.És culpa nostra i hem comès massa excessos.Si no, això serà Grècia: i guanyarien les esquerres les pròximes eleccions.
Hi ha altres prioritats, diuen … A Gràcia s’abstenen i a l’Eixample voten en contra. D’aquesta manera es rebutgen les propostes d’Unitat per Barcelona i d’ICV. I els socialistes, què hi diuen? Que la prudència no ens faci traïdors.
L’actual president de la Generalitat passarà a la història com el retallador més acèrrim que ha patit el país. Anuncia una tercera (!) onada de retallades. Mas-Colell diu que ara sí que serà l’última (?). Ja ho veurem.“Em sap molt de greu, creieu-me. Però la culpa és de Madrid” Els funcionaris tornen a rebre. Acabaran
Avui han aprovat junts la Llei d’Estabilitat Pressupostària al Parlament de Catalunya. I mentrestant ens anem queixant.El Rei de les Retallades s’avança dos anys a l’objectiu de dèficit del PP. El mateix podríem dir del rescat dels peatges, amb les ajudes en favor d’Abertis votades al parlament espanyol. (Vegeu aquí)O de les retallades en Educació.També
La perversió de les paraules a mans dels qui tenen poder per buidar-les de significat està a l’ordre del dia. Qui té el llenguatge té el poder. La batalla per l’ús de determinats termes és aferrissada i cruenta. S’hi juguen la manipulació de les consciències i l’obtenció d’un consens que altrament no tindrien. Vicenç Navarro insisteix
A canvi, li injectaran 10.000 milions d’euros al seu conglomerat bancari. Els que ens foten a la sanitat i l’educació públiques!A l’exdirector-gerent de l’FMI. La meva indignació arriba a nivells hel.lènics! “De casta le viene al galgo”. Seria interessant estudiar d’on ve l’enriquiment i la posició social de la família Rato. Brindem el tema als