No cal dir que la nova situació creada al país veí és una ocasió magnífica per debatre i plantejar, amb tots els ets i uts, la refundació de l’esquerra en clau anticapitalista i de combat (…) Dos ben interessants articles ens en donen pistes. L’un recull una colla de dades i informacions. L’altre es una
Història de com el genial dramaturg va intentar, i no va poder, ser candidat de l’esquerra a Milà (…) Una vegada hi havia un conegut, un enorme home de teatre, més conegut que la monyos, que va decidir, tot aprofitant les primàries de l’ex Partito Democratico di Sinistra-PDS, esdevenir candidat a l’alcaldia de Milà per
Les eleccions italianes seran, ben aviat, notícia important (…). Entrevista, d’allò més eloqüent, amb el professor de ciència política de la Universitat de Torino, Marco Revelli. En Revelli ha estat, també, antic militant de l’àrea de l’autonomia obrera. El text fou publicat, originalment, al diari comunista Il Manifesto. Qui som: Em dic Ming. Wu
(…) Per tal de seguir marcant territori, afegirem que, si amb ICV-EUiA coincidim prou en el seu programa social i ecològic, en matèria nacional, i sobre el paper, el d’ERC ens sona bastant bé. De totes maneres, el balanç de l’acció d’Esquerra Republicana ens sembla molt i molt trist i decebedor. Ha estat, els darrers
(…) Si jutgéssim les coses precipitadament, hauríem de dir que el lema escollit pels socialistes d’aquí o és una provocació o una cortina de fum, bé, o totes dues coses. Lemes a banda, no trobarem, els darrers, anys, un exemple més paradigmàtic dels límits de l’autonomisme. Vet aquí un govern estatal en minoria. Vet aquí
No ens en volem estar de dir que coincidim (…) en prou aspectes del programa social i ecològic, no pas en el nacional –pur federalisme banal i estèril-, de la coalició Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Cosa lògica, atès que provenim de la mateixa tradició: la tradició comunista –ells n’eren, de comunistes, nosaltres ho seguim
(…) Manifestacions dissabte 1 de març, a les 5 de la tarda a diferents punts dels Països Catalans: . Alacant (plaça de bous) . Badalona . Barcelona (plaça de Catalunya) . Castelló (plaça de Sant Agustina) . Elx (plaça Baix) . Eivissa (passeig Vara de Rey) . L’Hospitalet de Llobregat. . Palma de Mallorca (plaça
Hem de reconèixer que ens costa déu i ajut posar-nos a escriure sobre la cosa aquesta de les eleccions espanyoles. Atès que ens hi vam comprometre, seguim endavant confiant que tot plegat s’acabi aviat (…) CiU presenta per segon cop consecutiu el seu candidat més dretà, confessional, i espanyolista. Amb això palesa que el que
Ja era hora! (…) Amb la renúncia d’en Fidel Castro, les coses es comencen a moure a Cuba. I, a poc a poc, en veurem més, de canvis. No són pas moltes les opcions que té el règim cubà: un sistema a la xinesa; un capitalisme mafiós tipus Putin; o l’aprofundiment de la revolució en
(…) Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna. Escampa’n la solidaritat! Enllaç Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
(…)“Quart cinturó amb calçador” i també la línia de molt alta tensió-MAT. És clar que els socis petits del govern catalunyès s’ho empassen tot. En allò important nacionalment i social són sistemàticament passius i combregants. El minoritari PSC-PSOE se’n surt en les principals apostes. I sents a ICV-EUiA i a ERC dir que no, que per aquesta
En aquests dies de llarga, repetitiva, i ensopida campanya (…) assistim a la cerimoniosa visita dels partits a entitats i institucions (bisbes i arquebisbes, presidents de clubs de futbol, associacions culturals, la patronal…). L’altre dia, el visitat fou el president del Foment del Treball Nacional, la dretana, autista, i genuflexa patronal catalana. Dues fotos, i
(…)Els polítics, ai, no canviaran mai. S’acosten les eleccions i vinga pensar en ells mateixos. Només. Enquestes encomanades sumen i resten diputats. Vet aquí la preocupació principal: veure quantes cadires escalfaran de més o de menys. Atès que el PP és el dimoni, i anar-hi a la contra a tothom engreixa, fot-li que és de Reus!.
(…) Fot pena, nois, aquesta dreta espanyola d’ara i aquí. Encaparrats a guanyar tot explotant les passions més baixes i fondes, incapaços de pair l’autoderrota de fa quatre anys, jugaran a fons la carta de l’explotació barroera del català i dels catalans, del neoliberalisme més abjecte i assilvestrat, de la negació d’un procés de
(…)Com a col·lectiu editor d’aquest bloc i responsables d’un primer projecte literari (“La Fàbrica”), voldríem compartir amb tots vosaltres unes breus reflexions sobre el període electoral que tot just s’ha obert. I ho fem dient, clar i català, que no votarem i que, amb modèstia i convicció, farem campanya pel no vot. Que a què treu