Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
(…)
Si jutgéssim les coses precipitadament, hauríem de dir que el lema escollit pels socialistes d’aquí o és una provocació o una cortina de fum, bé, o totes dues coses.
Lemes a banda, no trobarem, els darrers, anys, un exemple més paradigmàtic dels límits de l’autonomisme. Vet aquí un govern estatal en minoria. Vet aquí una coalició de govern al Principat, amb la sucursal catalunyesa del PSOE com a pal de paller. Vet aquí ERC. Resultat: un estatut penós, lamentable, esgarrinxat pels quatre costats. Uns partits catalans seduïts, estafats, blasmats, amb una monumental aixecada de camisa.
Curt: això és tot el que l’estat de les autonomies ens pot oferir. Una autonomia limitada, curta. Uns partits catalans subsidiaris, humiliats, sense dignitat.
El company Xavier Mir diu que Catalunya té un problema i aquest problema es diu PSC, tant de bo fos aquest l’únic problema. Catalunya té una dreta nacionalista que és més dreta i que no depassa el regionalisme d’en Prat de la Riba. Té una ERC transformada en força operativa al vigent sistema polític, encisada de la seva conversió, pràctica, a l’autonomisme, mentre no para de xerrar sobre la independència.
El PSC? No res. No existeix com a força política sobirana. Està tan condicionada, tan aviciada mentalment i política pel seu equip dirigent i pel partit federal, que ben cosa es pot esperar d’ella en termes nacionals: autonomia, autonomia i autonomia. I prou.
El balanç, doncs, de l’equip Zapatero, de l’equip tripartit, de plena submissió, manca de liderat, subsidiarietat. La presència de l’esquerres d’esquerres institucional, ICV-EUiA, simple decoració. La d’ERC la cirereta del pastís que credibilitza una coalició autonomista i de nul·la ambició nacional.
Si el problema de Catalunya fos el PSC pocs problemes en tindríem!
Si vols que governi Zapatero, has de tenir-ho clar: vota CiU, vota ERC, vota ICV-EUiA, amb això n’hi ha ben bé prou. I no et trenquis el cap amb elucubracions. Al capdavall, no hi ha més cera que la que crema.
. NO VOTIS, el 9 de març
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’abstenció no representa cap ideologia.