Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
En aquests dies de llarga, repetitiva, i ensopida campanya (…)
assistim a la cerimoniosa visita dels partits a entitats i institucions (bisbes i arquebisbes, presidents de clubs de futbol, associacions culturals, la patronal…).
L’altre dia, el visitat fou el president del Foment del Treball Nacional, la dretana, autista, i genuflexa patronal catalana.
Dues fotos, i unes imatges impagables, donaven compte de la trobada de sengles delegacions, separades, d’ICV i d’ERC.
No sabem pas com qualificar si d’ingenus, parvenus o cínics, a en Joan Herrera i en Joan Ridao. Tots dos, amb grans somriures i cara de “nens bons” es retrataven amb el proPP Joan Rosell i, en sortir, declaraven “àmplies coincidències programàtiques” amb la patronal de les patronals, la més dretana i propera al Partit Popular.
Pena, feien, tots dos, en el seu afany per semblar el que no són, o potser si que ho són: i tot per “quedar bé” o mirar d’arreplegar un grapat de vots.
No són temps bons, no, per les esquerres, els d’avui. I aquestes actituds acomodatícies, de ni carn ni peix, no ajuden gaire a diferenciar i a mobilitzar electorats antagònics. O potser volen guanyar sumant uns vots que van a petar a la dreta més exasperant i àvida?
Curt: l’esquerra com cal no ha de visitar la dreta. L’esquerra com cal ha de visitar fàbriques, sindicats, barris populars, amb propostes clares i netes. I deixar-se de fer el préssec.
A més, si són tan tous i obsequiosos en públic, amb els forts i poderosos, imagineu-vos com ho són i seran en privat, i sense llum i taquígrafs!
Fet i fet, no hi ha res a fer. Són així. I prou pagats que n’estan de les seves comèdies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!