(…)
Fot pena, nois, aquesta dreta espanyola d’ara i aquí.
Encaparrats a guanyar tot explotant les passions més baixes i fondes, incapaços de pair l’autoderrota de fa quatre anys, jugaran a fons la carta de l’explotació barroera del català i dels catalans, del neoliberalisme més abjecte i assilvestrat, de la negació d’un procés de pau per a Euskadi, del retall de les autonomies…
I el pitjor d’això és que aquesta gent són un regal per l’esquerra no esquerra del PSOE, pel nacionalisme aigualit i crossa de CiU, per la socialdemocràcia senyor, sí senyor, d’ICV-Esquerra Unida, pels cridaners-marca blanca PSOE d’ERC. Tots i tothom competiran a veure qui és més anti-PP. Vet-ho aquí.
El PP pot guanyar, és cert. Però els hem conegut governant tant amb majoria simple com amb absoluta, i amb el senyor dels bigotis comanant el vaixell. I el cert és que no ens fan ni gota de por. Més encara, si governen no anirem de pet a la catàstrofe. No. Més encara, ens donarà l’ocasió de fer pinya, de dinamitzar els moviments populars i fer més fort i arrelat l’esquerra d’esquerres i l’independentisme.
Si com deia en Vázquez Montalbán “contra Franco vivíem millor”, contra el PP podrem fer grans coses com ara posar contra les cordes l’autonomisme i la via estatutària, tot enfortint una societat civil somorta i agenollada, fent-la més crítica i participativa.
Sí, el PP ens pot brindar l’avinentesa de començar a entonar l’adéu Espanya que tant ens cal i de ressuscitar i construir una esquerra digna d’aquest nom.
Ei, sense por, sigueu agosarats i no voteu. Tots s’assemblen massa i el que volen és pactar perquè res no canviï. Cap força real de canvi no s’hi presenta, a les eleccions estatals. I recordeu: l’alternativa al PP és en Zapatero –al qual es deleixen per votar CiU, ERC, i ICV-EU-. I votar-los és votar-lo.
Que s’ho facin, tu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’he rumiat força les opcions, i jo també he acabat concloent que el millor que podem fer és no votar i dir clarament per què no hi anem.
A part que, molt probablement, serà l’opció guanyadora i encara que no es pot atribuïr l’abstenció a una única causa, si es deixa palès per què i el diferencial és escandalosament alt, el missatge serà clar i contundent.
Les altres opcions, per minoritàries, tindrien l’efecte contrari (nul, blanc). A part que el blanc és donar…carta blanca. I si quelcom no vull fer ja, és això.
Entre PP i ZP (i adlàters catalans), una bona botifarrada i la tele apagada. I l’endemà, a seguir treballant pel país tot el que ells no treballen.
Cada dia som més gent que no pensem anar a votar el dia 9, sigui pel motiu que sigui. Però el que és segur és que no la nostra abstenció és plenament conscient i meditada. Res de passotisme. Estic d’acord amb vosaltres i també amb l’opinió de Reset (http://reset-cat.blogspot.com). Aquesta vegada els i les abstencionistes serem els més polititzats. S’ho mereixen!
Marta