Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Història de com el genial dramaturg va intentar, i no va poder, ser candidat de l’esquerra a Milà (…)
Una vegada hi havia un conegut, un enorme home de teatre, més conegut que la monyos, que va decidir, tot aprofitant les primàries de l’ex Partito Democratico di Sinistra-PDS, esdevenir candidat a l’alcaldia de Milà per aquest també expartit d’esquerres.
Quan es va candidatar, l’aparell PDS va moure cel i terra per barra el pas a l’incontrolable Fo. I hi va presentar en Bruno Ferrante, governador de Milà per la coalició de centre-esquerra en el poder.
El cas és que en Dario Fo féu una campanya imaginativa, directa, amb tot de trobades, manifestacions, declaracions. El seu estil franc, punyent, romàntic, idealista, pur i el lema “I’m Not Moderate” va encendre tan i tan les alarmes que tot l’”establiment” olivaire –UDEUR, Verds, PDS, Di Pietro, Margheritte…) formar front comú contra el pobre d’en Fo.
Al míting final del genial Fo hi acudiren 8.000 persones. L’estrella convidada fou el batlle de Londres Ken Livingstone.
El cert és que el també lema fonià “Voteu per un sonat” serví de poc. Dels 80.000 votants a les primàries un 30% recolzà el dramaturg. Val a dir, però, que mesos després, el candidat oficial vencedor va perdre, clamorosament, davant la candidata de la dreta.
Un bonic documental sota el títol “I’m Not Moderate” ens en dóna compte, de tot plegat.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!