Wu Ming.cat

Ja era hora! (…)

Amb la renúncia d’en Fidel Castro, les coses es comencen a moure a Cuba. I, a poc a poc, en veurem més, de canvis. No són pas moltes les opcions que té el règim cubà: un sistema a la xinesa; un capitalisme mafiós tipus Putin; o l’aprofundiment de la revolució en clau multipartidista.

Totes tres no són pas fàcils i tenen i tindran costos.

Particularment, nosaltres apostem per la tercera via atès que si Cuba torna al capitalisme haurem fet un mal negoci, tots plegats, començant pel poble cubà.

A Cuba li cal una profunda reforma del règim: amb amnistia, llibertats democràtiques –d’opinió, de reunió, de creació de partits, sindicats, d’elecció lliure dels representants institucionals-, amb una economia on l’Estat és bo que tingui un pes estratègic, però amb un sector d’economia social o cooperativa més gran, i també de privada –com ara hi passa-.

I en aquest marc, el règim s’ha d’espavilar, i al seu front un renovat Partit Comunista –amb més d’un milió de membres, per concitar-ne l’adhesió majoritària de la població. I si no la hi obté, ha de passar a l’oposició. Un règim que ha de democratitzar les formes de poder popular tot reinventant-se.

No és fàcil, no serà fàcil, això. Però, a parer nostre, és l’única perspectiva bona: un socialisme plural que dugui la democràcia a totes les seves virtualitats. Un socialisme on la democràcia funcioni a pleret.

Els cubans, i, ep, ningú més, tenen la paraula.