Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

30 de maig de 2012
0 comentaris

Poema Un poc més lliure

Un poc més lliure

De sobte, pretens enlairar les senyeres amb estels
rojos, d’ideals suprems que creuen en una vida diferent.
Saps del difícil moviment dels astres propers,
de la luxúria acumulada i la santa comoditat.

Pensa en la cobdícia com a mal social.
No oblides l’odi intern envers allò més propi
que alimenta tants companys de terra.

Voldries canviar una societat que és ben rància.
Continues caminant envers camins de justícia plena.
Llegeixes diaris i compres llibres nostrats.
Et connectes a internet, a webs ufanes,
i et creus ser un poc més lliure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!