Coc Ràpid

Admet que està hipersensiblitzada, que tot ho veu amb colors distorsionats, que fins i tot la pluja de premis i distincions que enguany el Ministeri de Cultura i institucions espanyoles han fet recaure sobre la “cultura catalana” li sembla pluja àcida. I potser sempre ha estat així però enguany ho ha vist amb una altra mirada.

Carme Riera, escriptora , ha estat designada membre de la Real Academia española.
Luís Goytisolo, escriptor “barceloní” com ell mateix es definí, fou guardonat amb el Premio Nacional de las Letras Españolas.
César Mallorquí, escriptor, ha rebut el Premio Nacional de Literatura infantil Y juvenil. 
Tortell Poltrona, artista del circ, ha rebut el Premio Nacional de Circo.
Juan Antonio Bayona, director de cinema, ha rebut el Premio Nacional de Cinematografía.

Són aquests els noms de persones premiades que recorda, poden haver-n’hi d’altres. No vol recordar , per raons de respecte a la memòria, la imatge de la diva besant el guardó atorgat pel govern madrileny.  

Declarant d’antuvi que les persones  distingides en són mereixedores, la profussió de premis atorgats a persones nascudes a Catalunya o pertanyents a la cultura catalana li fa sospitar que forma part d’un pla estratègic per a subratllar que és espanyola la cultura catalana, que aquesta és bilingüe i que la Nación espanyola és plural. Ella, la malpensada, recorda que la convocatòria dels Premios Nacionales la fa la Secretaría de Cultura de la nación (sic). I amb això és tot dit.

I els premis rebuts aquí es converteixen en trofeus allà.