Coc Ràpid

No cal escandalitzar-se per les paraules d’en Duran menyspreadores de la professió docent, és veritat que la docència és una professió ben diferent de la política, i que Duran mai no l’hagués elegit com a seva . El docent no pot medrar en imatge pública ni trenar relacions amb els poders econòmics, i dia rera dia ha de créixer en coneixements malgrat saber que a canvi no rebrà una nòmina sucosa sinó el respecte i agraïment de la societat que serveix. El professional de la docència és antitètic del polític professional, l’antítesi del polític Duran.

És penós veure la descomposició de la imatge d’un polític, constatar que és una imatge amb peus de fang. La d’en Duran és una imatge trencada, per les esquerdes es veu el polític de professió, el tecnòcrata conservador, l’home que estigmatitza l’immigrant, que minusvalora els ideals que mouen gran part de la societat catalana, l’home que estima el diner i menysprea mestres i professorat. L’home que un dia potser fou demòcrata-cristià i sommià ésser president de tots els catalans és avui la imatge descarnada del polític professional.