El bloc d'en Roc Fernàndez

No hi ha res més impresionant que una nit de lluna plena sobre la mar. La mar es torna plata i el reflex de la lluna embadaleix i omple l’ànima d’una sensació de petitesa davant la immensitat del mar, davant la immensitat de l’univers. Hauríem de mirar més sovint el cel i els estels per adonar-nos de lo insignificants que són els nostres problemes i cabòries. Hauríem d’observar més sovint el mar i deixar perdre la nostra mirada en els seus tons i colors sempre canviants.

Aquí teniu una nit de lluna plena la platja del Canadell de Calella de Palafrugell.  

Avui a les 8 del matí he fet 36 anys!. 36 és el doble de 18… I vol dir, que ja fa mitja vida que tinc carnet de conduir, que sóc major d’edat, que vaig entrar a la JNC i CDC, que vaig conèixer l’Eva… El temps passa inexorablement, però com diuen, millor que vagi passant, oi?. Hem anat a la platja Sant Roc a Calella, perquè a més d’aniversari faig el Sant. 

De fet el perquè del meu nom és força curiós, tot i que m’ho va explicar ma mare fa força temps la cosa va anar més o menys així. Es veu que havia de néixer el 15 d’agost per Santa Maria. Ma àvia es deia així i si hagués nascut nena m’haurien posat quasi segur Maria. Però vaig néixer el 16 d’agost, i els meus pares teníen tres noms ben curts pensats: Roc, Pol i crec que Oriol. En néixer el 16 d’agost per Sant Roc, enlloc del 15 la tria era fàcil… Ara, m’agrada el meu nom, n’hi molt pocs de Roc, té força personalitat, no és pot traduir o almenys la traducció sona a un altre nom… En fi 36 anys!. 

Avui fa dos anys que em vaig posar a escriure per primer cop aquest bloc. Al principi amb mandra i més per morbo que per uan altra cosa. Poc a poc ha esdevingut una part més de mi mateix, on poc o molt hi reculllo allò que faig, allò que penso, allò que em preocupa, allò que m’atrau, allò que em fa pensar, allò que m’estimo, allò que m’indigna… en definitiva, em fa viure una mica més.

Gràcies a tots els amics i amigues que m’heu anat seguint i comentant el que escrivia m’hi he anat enganxant.

A continuació us poso un petit anàlisi del meu bloc. Aquest mes de gener, de moment, 879 visites i el més llegit aquest mes ha estat:

• Benvingut 2008 (50 visites)
• Si no ets a You Tube hi ets? (29 visites)
• Barak Obama (23 visites)
• Saps que està passant? (21 visites)
• Ja tenim local de CiU a Sant Feliu de Codines (21 visites)
• La república bananera de Pere Pladevall (16 visites)
• Males perspectives econòmiques pel 2008 (14 visites)
• Diada Nacional de Catalunya (11 visites)
• Excursió a l’Estany Negre (11 visites)
• Interessos (11 visites)

I de de l’inci porto 46785 visites i el més llegit d’aquests dos anys ha estat:

• Sant Feliu un poble amb dos campanars (941 visites)
• ERC farà José Montilla President de la Generalitat. A la vostra consicència us pesi! (731 visites)
• Governant mentre Saturn devora el seu fill. (670 visites)
• Un altre perquè Montilla no. (663 visites)
• La vaga de l’Aeroport: incompetència per resoldre el problema, eficàcia per silenciar-lo (561 visites)
• Diada Nacional de Catalunya (550 visites)
• Jo vull ser antisistema… com la Mayol (540 visites)
• Avui fa 15 anys… (534 visites)
• ConfidencialCAT (517 visites)
• Som el munincipi de la comarca que més recicla! (515 visites)

Bon any nou!. Que el 2008 ens porti més força, més llibertat, més sort i més alegries!

Aquest dissabte vaig assistir a la inauguració de l’espai cultural i Llibreria Via Llibres a Terrassa que ha impulsat l’amic Roger Mestre [Bloc]. Es tracta d’una llibreria-cafeteria amb molta “crosta nacionalista” que espero que els vagi molt bé i hi puguin fer moltes activitats.

També més tard he reprès el contacte amb un vell amic, en Frederic Parers [web] feia uns anys que no ens veiem però veig que segueix impulsant la web llengues vives i la revista on es tracten noticie de els diferents llegües minoritzades d’Europa, des del Sard, fins a l’asturianu l’esuker. Recordo que la primera revista la va treure el 1996, per tant ja fa 11 anys de feina incansable.

Finalment, dies enrrera vaig poder dinar amb l’Àlex Calvo, un altre vell amic de lluites. L’Àlex ha aconseguit amb les seves hores i la seva lluita el que no han fetd os Lleis de Política Lingüística, que els advocats del torn d’ofici sàpigen obligatorimanet català.

Tots aquestes trobades m’han portat ha pensar que ha valgut la pena els anys en que hem estat junts a la JNC, les hores de reunions i trobades. Si ara, anys després, vas veient que tots més o més hem anat seguint el notre camí però alhora defensant des de diferents àmbits els ideals mateixos que un dia ens van emepnyer a posar-nos en política i a voler fer algo pel nostre país.

L’historiador terrassenc, Rafel Comas, que fa una incansable feina de recollir la història de les nissagues industrials egarenques m’ha fet arribar una de les fitxes del meu besavi Emili Badiella i Ribes.

M’ha agradat especialment perquè recull aspectes de l’activitat política d’ell que desconeixia i que us reprodueixo a continuació: “Catalanista com els seus germans, estava afiliat a l’Associació Nacionalista, que el presentà de candidat a regidor pel districte segon en les eleccions municipals celebrades el 5 de febrer de 1922, que van guanyar els nacionalistes. Emili Badiella va ser el candidat més votat no sols del seu districte, sinó també de tota la ciutat. El càrrec va durar-li, però, poc temps. Un any i mig després, el cop d’estat de Primo de Rivera destituïa els regidors i quan el febrer de 1930 una part en van ser reposats, Emili Badiella havia ja traspassat”.

Adjunt us afegeixo la fitxa que m’ha fet arribar en Rafel Comas.

Aquest cap de setmana he aprofitat per llegir un llibre que feia temps que buscava i que al final he trobat. Es tracta de l’epistolari de Salvat-Papasseit en que es recullen les seves cartes amb diferents personatges de l’època, entre ells el meu besavi, l’industrial terrassenc Emili Badiella i Ribas.

Sempre he admirat l’època en que va viure el meu besavi i Papasseit, va ser de les èpoques més esplendoroses del nostre país, l’avanguardisme i el modernisme van uns moviments que van generar moltes de les coses que avui ens defineixen. Aquitectonicament van donar Gaudí i Domenèc i Montaner i els seus deixebles com a la nostra comarca en Raspall. Literariament gent com Santiago Russinyol, Àngel Guimerà (de qui us poso una foto amb el meu besavi) o el mateix Salvat-Papasseit, artísticament pintors com Casas o Torres-Garcia (amic també de Papasseit i del meu besavi i inventor del cubisme) i políticament la generació de Prat de la Riba.

El que és més sorprenent d’aquesta època i que es recull en les cartes de Papasseit és l’estreta relació entre tots els nivells d’expressió cultural i política. A Terrassa per exemple la generació del meu besavi van crear l’Associació Nacionalista de Terrassa i van obtenir l’acaldia de la mà d’Emili Soler i Anglada (1920-1922). A més però van fer moltes coses: el diari “Dia”, els “Amics de les Arts”, les Joventuts Musicals, la Coral egarenca, l’Asil Busquets… Llàstima que el cop d’estat de Primo de Rivera va estroncar tot aquest procés arreu.

Salvat-Papasseit va crear per exemple la fulla “Un enemic del poble”, una “fulla de subersió espritual” com es definia a la portada en que s’hi barrejava tot, política, art, literatura… avantguardisme en estat pur.

Ens caldria recuperar l’esprit d’avantguarda que va protagonitzar aquella època, una època en què la gent es preguntava que podia fer pel país i no que feia el país per ells.