Generació...

Negociar amb hostatges, ells sempre hi guanyen.

Tot per distreure’ns i intentar esmenar dels errors comesos en el moment de prendre decisions.
Tenir dubtes i intentar negociar quan tens la gent dempeus, no confiar en el poble que t’empeny i que de fet te el control dels municipis, comarques i ciutats té conseqüències.

Porten set anys marejant la perdiu, tot per amargar la seva ineptitud. Ningú ens va enganyar, ells sols es varen embolicar en lluites i renuncies a l’enemic. l’Estat va aprofitar les desavinences per sotmetre’ns, com s’ha vist.

Resultat, abstenció massiva.
Actitud; antiautoritària i antisistema.
Mai he cregut en l’amnistia !

(comentari a: La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O )

El mapa de la cretinada, dels que donen la tabarra, el deliri de l’imaginari dels fanatics, inadaptats, i amb esperit de separador per perpetuar el dret de conquista, els franquistes, neolerrouxistes, populistes de ciudadanos,

Tabarnia? Inadaptats.

Què et fa sentir Tabarnia?
El concepte per auto-definir-se, la gent que t’insultava a la sortida de l’escola i insulta.
Els fanatics i descendents, adoctrinats pel franquisme dels anys 60/70. Inadaptats per la desídia dels consistoris sociates. Obrers sense consciència de classe.

Tabarnia, és la marca de l’esclau; el capitalisme dels que es diuen de classe mitja, però sobreviuen amb sou d’obrer, de precariat.

“de fora vingueren i de casa et tregueren…”  l’ocupació i conquista silenciosa del franquisme.

El triomf del franquisme, als barris d’obrers de les zones industrials

#Tabarnia #cretinada #Tabarra #adoctrinats #Inadaptats #capitalisme #precariat #ciudadanos, NeoLerrouxistes #populistes

“Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir” -Lluís Maria Xirinacs-

Sap greu que les PPLL, s’hagin de sotmetre als caps, sovint autoritaris que els ordenen ordres, il·legals.

Se’ls està sotmeten a l’obediència deguda. Se’ls mana aturar, reunions, prendre cartells, o aturar encartellades. Ordres polítiques de caire autoritari.

Malauradament hi ha masses GGUU, en general, que en el tracte es mostren malcarats, arrogants i es creuen superiors, es mostren autoritaris, no escolten, manen i no deixen parlar. Es mostra la manca de formació i capacitació per ser agents de l’autoritat, que al poder local massa sovint ha permès. Ah! i porten pistola, són un perill. Coaccionen.

“No hi ha res més menyspreable que imposar el respecte basat en la por”- Albert Camus-

En el cas del referèndum de l’1 d’octubre, han perdut la poca estima, que poguessin tenir, acceptant el sotmetiment al FG. Com s’està demostrant, no pot prohibir, perquè no és il·legal.

Pregunto: Els col·legi d’advocats  han fet alguna acció per aturar-ho?

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació… migrant – romanidemata.wordpress.com/2017/09/19/autoritat/)

Amics i coneguts, s’allunyen. Aquest procés és una revolució, ho ha remogut tot. Gent coneguda i amistats que deixen de ser-ho. Estic compungit, teníem coses compatides i vivències que comencen a ser records.

Prens partit, defenses el que et sembla que es bo per tu i correcte pels teus, en les circumstàncies actuals, et radicalitzes. No si valen les mitges tintes.

No culpo, constato, van deixar-se fer quan es van començar a retallar drets, tota mena de drets, drets socials i finalment llibertats. Es van refugiar en el lleure, en els gin-tònics a la sala de ball o apalancats a la tele, cremant querosè en viatges de low-cost, o en creuers de pel·lícula. A Matrix, s’hi van sentir còmodes. Van escollir un món -falsament- feliç.

S’han posicionat cap a l’altra bàndol, s’han cregut el que els diu el “Gobierno”, que la llei és ordre, quan ha creat desordre i caos. S’han deixat portar per sentiments de falsa d’identitat, quan són treballadors a sou d’un amo, autònoms o funcionaris.

Es tracta de drets, drets civils, drets socials i drets nacionals.

La llei no ens determina, soms tothom que la determinem, la canviem, modifiquem o la deroguem.

Consternat amb la deriva dels que han fet costat als qui s’han omplert la boca de democràcia i finalment els hi ha caigut la careta fent costat a l’Estat totalitari, que va ser imposat per les normes pactades sota amenaça de militars, l’església integrista, grans empresaris, banca i partits polítics manats per professionals, claudicants, en conxorxa per deixar-ho tot ben lligat com els hi va manar el dictador. Regim.

La nostra obligació és marxar quan l’Estat en empobreix, i ens empresona a la seva teranyina autoritària de deriva feixista.

Adéu ex-amics, comenceu a ser desconeguts, em quedo amb els meus, prenc partit.

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació…  migrant – https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/18/em-quedo-amb-els-meus-prenc-partit/)

Els que vam néixer, créixer i viure en la dictadura, i ens hi vam oposar, en l’acció, en el fer vam esdevenir antiautoritaris. Alguns ho van pagar amb presó o llurs vides, no eren màrtirs eren resistents, lluitadors per la llibertat personal i col·lectiva.

Mort el dictador s’imposà la seva herència, la restauració monàrquica. S’instaura el règim del 1978, pactada sota l’amenaça dels qui van sostenir els colpistes; militars, falangistes, sindicats, integristes catòlics, cristo rei, opus dei, banca i grans empresaris col·laboradors, que es van enriquir amb l’espoli als represaliats  amb el vistiplau de la comunitat internacional

No he votat cap referèndum de restauració, ni d’estatuts claudicants d’autonomia. Ho he sostingut en el temps.

Comparteix-ho amb persones i col·lectius en que no necessitem dirigents, ni professionals en els afers comuns, el que funciona és organitzar-se i autogestionar-se, sense líders que imposin les seves idees, sinó amb el debat sincer.

En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí.

No obstant, penso que els diputats electes al parlament, sobirà, haurien d’haver declarat ja fa molt de temps, unilateralment la independència. La #DUI.

Mentrestant el cap de l’Estat, el monarca mana, es pren les atribucions que li han atorgat per la seva llei, Mana militarment al Gobierno a les seves ordres, com van fer el seus predecessors, el seu pare per encàrrec i hereu del dictador Franco.

Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis.

Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga General indefinida. #VagaGeneralIndefinida

Publicat també a Generació… migrant ( https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/15/per-que-vaga-general-i-indefinida/)

…en Manel Cuyàs ho té malentès, Marta, – potser perquè no es va mullar gaire- són els fills que expliquen la guerra dels seus pares, -dels que van viure-la- i aquests els néts, que la descobreixen pels seus pares, nosaltres.

Els meus pares sí que la varen viure i van patir familiars a l’exili per no tornar mai més per por a ser represaliats. Els meus, ens la varen explicar i ens van dir com un gran secret, de no dir-ho a ningú,
Com havien fet els seus pares, els meus avis amb ells, I com havien fet els besavis i avantpassats, mantenint la memòria viva.

Com a conseqüència tots aquells que la sabíem i patíem la post-guerra o la guerra que continuava ens varem retrobar i ficar en la lluita contínua en contra del franquisme, l’alliberament nacional i social. Alguns, molt joves, van morir assassinats en el transcurs, al garrot o fugant-se de les presons.

S’han escrit i publicat MIL històries, viscudes compartides i personals.

(escrit en resposta a La memòria de ma casa de na Marta Rojals: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-de-ma-casa-marta-rojals/#comment-20277)

ah !

…i un apunt, la repressió, Marta, va ser dues vegades la població Mataró de l’any 1936

MATARÓ DURANT EL FRANQUISME

Estancament després de la Guerra. Arribada de la immigració i creixement de la
ciutat
La ciutat de Mataró, la seva població, va patir un estancament a tots els
nivells al final de la Guerra Civil, com moltes altres viles i ciutats, especialment les
que van estar en guerra fins gairebé al final. En l’aspecte demogràfic, entre els
morts en el conflicte per malalties, els represaliats i els exiliats, la població va
retrocedir respecte dels 28.804 habitants que tenia el 1936. El 1945 només arriba als
29.807 habitants. Al cap de cinc anys, el 1950, amb la primera onada d’immigració
–encara tímida, sobretot procedent de Múrcia (Cehegín)– puja fins als 31.642.5.

(El racó: XXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS – 2007 http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/137227/335434)

Espoli
…fent cua a l’oficina veig assegut dins la sala d’espera junt a una pancarta un home de mirada perduda, amb ganes de lluitar. M’assec al seu costat, m’interesso. Li pregunto. M’explica que el banc li va concedir un préstec per un projecte d’una casa de colònies. Ells és del sector. M’explica que per motius de la crisi el contractista havia aturat les obres per problemes derivats de la mateixa inèrcia de la crisi i no podia acabar el projecte. Pressiona al banc que li executarà la hipoteca. Vol re-negociar els terminis però el banc li executarà l’aval, el seu habitatge particular. No ha pogut posar en marxa el seu negoci, ni pot generar ingressos.

Em pregunto, posant-me en la lògica dels creditors; -quin creditor inverteix i presta diners, que són dels accionistes, en un projecte que prèviament uns experts financers li han donat el vist-i-plau, i abans de posar-se en marxa, l’aturi quan encara no ha pogut generar ingressos ? I Acte seguit li executa el préstec per recuperar la inversió? – recuperar que?

Actua en contra de la lògica de invertir per guanyar. Liquida el préstec executant l’aval de la hipoteca. Hi perden tots; el banc que perd la inversió dels accionistes que no obtenen dividends i sobretot el promotor del projecte que hi ha invertit tots els seus actius personals i professionals. Es queda sense res, sense projecte, sense habitatge i sense feina. Li espolien tot.

Hi guanyen els fons voltors que revenen -per sota el valor taxat pel mateix banc- els actius de l’home, que abatut i desconcertat emmalalteix. Espoli.

(Aquell dia vaig començar els tràmits per canviar d’entitat bancaria, vaig buscar, i vaig trobar la banca ètica. Vaig canviar de compte.)

#espoli #bancaètica

– aquest article també ha esta publicat a https://romanidemata.wordpress.com/2016/11/15/espoli/ –

Retrets sobre el procés…
Si el teu pare visqués estaria molt enfadat, per tot plegat, per on hem arribat, per culpa vostra.
I li contesto; el meu pare va preferir indemnitzar els seus treballadors abans de fer una suspensió de pagaments i deixar-los sense res, amb el cul a l’aire. Perquè els seus estimats socis, els seus creditors, socis financers capitalistes , varen retirar el capital, quan l’empresa començava a tenir resultats, el varen deixar sense circulant financer. Tenia actius però no podia pagar proveïdors. El van deixar a l’estacada. Va preferir tancar, no tenia més remei, pagant fins l’últim cèntim a l’últim treballador. Marxar, buscar feina, refugi econòmic, exiliar-se a França, deixar la família i enviar els diners que guanyava i ser explotat per l’Estat que li robava un 36% de les divises que enviava…
Llavors callen.

(publicat també a Generació migrant… – https://romanidemata.wordpress.com/2016/06/17/retrets/ )

El que no es pot fer, és presentar els pressupostos al parlament sense una negociació prèvia i a última hora, considerant o donant per suposat que la CUP farà seguiment del què diu el govern.
És una irresponsabilitat. Els pressupostos una vegada presentats s’han de poder debatre en profunditat.
Si el contingut és reformista, no canvia l’essencial. No es pot ratificar. S’ha de fer esmena.
I és més, a darrera hora, al vespre presentar un document on pràcticament és el calc del que s’ha presentat, és distorsionar el curs de les assemblees territorials. Un torpede en conxorxa (?) amb els sectors pro-aprovar els pressupostos amb l’excusa que de no fer-ho és aturar el procés. Procés que per altra banda ja es van carregar els partits majoritaris l’endemà del 9N2104.
Aquesta actitud del govern deliberada és per dividir i aïllar l’esquerra, que podria adherir-se al procés.
Les elits, el poder; tant espanyol com català no el deixaran mai sinó se’ls fa fora.
Molles , no gràcies.

Sentiment de cor agre de veure com qui ha estat investit d’autoritat, n’abusa, no té cap mena de mirament, i maltracta.
I qui hauria de jutjar els fets amb equitat accepte un maltracte per questions clarament polit iques. Estan tots contaminats. Estem indefensos. Desconfiança. Mirar de reüll.
Aquesta gent ja no poden exercir més la funció pública se’ls ha d’expulsar.
Recurs a l’accord.

cridava de dolor, el de la tortura,
en plena nit, impunement,
el van assassinar a cops, sadicament.
No tenim autoritat, ni justícia…

comentari a l’article l’infern és aquí – http://www.vilaweb.cat/noticies/juan-andres-benitez-linfern-es-aqui/#comment-2906 – de l’Andreu Barnils

El xantatge , la pressió per investir l’actual president ha estat vergonyós, en democràcia.

1 la coalició de JxS no va fer la feina quan calia. Es van entretenir fent un pols, pressió, de CiU a ERC i resolt, quasi una any després per decidir-se a convocar eleccions. En aquest primer procés d’entesa es van haver de treure de sobre la rèmora de UDC.

2 CDC la corrupció, heretada, els esquitxa i contamina.

3 Perden el plebiscit, per poc percentatge però el perden. L’estat ha fet la seva feina, bruta, però no és excusa. S’havien refiat d’especulacions, de que anaven folgats de suports i recolzament.

4 Els hi manquen diputats per poder governar i procedir cap a la república.

La CUP debat, disposats a cedir, si cal per assumir govern. Pactar i cedir. Però no renunciar a l’essencial el pla de xoc. Resolució per l’entesa, per governar-nos.

Si cedeixen, en tot, en l’essencial perden. Perden la confiança dipositada pels votants, simpatitzants i col·laboradors. Es trenquen.

… El camí és llarg, només és una batalla, i anem lluny.

No me’n ric, per mi la CUP són gent preparada que aprofundeixen, són de diverses procedències i sensibilitats ideològiques que han estat capaces de posar en comú, els problemes que afecten la gent i fer front a un sistema injust que precaritza en benefici d’uns pocs. Les grans corporacions i els seus accionistes. El sistema del Capital.
Prou.

“som independentistes perquè som internacionalistes sense fronteres, i alguns llibertaris sense himnes ni banderes “

doncs mira, quan l’havia palmat el dictador, l’església ja feia temps que els “tambores y trompetas” i també els “pasos” ja els havien donat de baixa…

…i uns quants nostàlgics varen començar a treure a passejar un any un sant, i l’altre any ja eren dos, i després un un piló i s’hi varen anar afegint una quants més i coi només faltava que sortís un “paso” i uns quants “nazarenos” vestits amb pantalons negres i camisa “azul” tocant trompetes que sembla que escanyin gats, i tambors tocant a ritme militar, i dalt l’estàtua d’en Franco “bajo Palio” i ja quedaria tot entès…

“aquest senyor s’està entrenant (de com està el pati)  per si el cas hi ha un desacord en el finançament i el parlament fent cas al clamor popular, a la ciutadania, declara d’una punyetera vegada la independència del país.”

Anys fa que les empreses tèxtils autòctones han desaparegut, gràcies al lliure mercat els productes d’orient varen rebentar-lo, preus i baixos costos i relativa qualitat. L’estratègia va ser muntar empreses importadores de productes i distribuir-les.

Després importar ma d’obra barata, esclaus, tancar-los en les mateixes fàbriques, si és que se’n poden dir fàbriques, i produir aquelles peces de temporada que amb la
distància seria difícil de poder vendre…

Ma d’obra barata com el senyor bolivià que va perdre el braç en la màquina de fer pa, i l’amo per no ser descobert va i el llença a les escombraries. Responsabilitats compartides, l’amo per contractar-lo en negre i sense formació professional i el currante obligat per la “necessitat” fent d’esquirol.

Ma d’obra barata de treballadors comunitaris que s’ofereixen per la meitat de l’establert en el conveni per a la construcció o en camp per recollir fruita.

Aquest caos només fa que donar la raó a aquells que bramen contra la nova immigració..

Tothom te dret a poder treballar, i ho ha de poder fer en condicions dignes i amb salaris dignes, però fer-ho, per sota del què és raonable per poder viure i en règim
d’esclavatge o d’explotació, és acceptar el domini de altri i renunciar a la pròpia humanitat.