mafies i esclaus
“aquest senyor s’està entrenant (de com està el pati) per si el cas hi ha un desacord en el finançament i el parlament fent cas al clamor popular, a la ciutadania, declara d’una punyetera vegada la independència del país.”
Anys fa que les empreses tèxtils autòctones han desaparegut, gràcies al lliure mercat els productes d’orient varen rebentar-lo, preus i baixos costos i relativa qualitat. L’estratègia va ser muntar empreses importadores de productes i distribuir-les.
Després importar ma d’obra barata, esclaus, tancar-los en les mateixes fàbriques, si és que se’n poden dir fàbriques, i produir aquelles peces de temporada que amb la
distància seria difícil de poder vendre…
Ma d’obra barata com el senyor bolivià que va perdre el braç en la màquina de fer pa, i l’amo per no ser descobert va i el llença a les escombraries. Responsabilitats compartides, l’amo per contractar-lo en negre i sense formació professional i el currante obligat per la “necessitat” fent d’esquirol.
Ma d’obra barata de treballadors comunitaris que s’ofereixen per la meitat de l’establert en el conveni per a la construcció o en camp per recollir fruita.
Aquest caos només fa que donar la raó a aquells que bramen contra la nova immigració..
Tothom te dret a poder treballar, i ho ha de poder fer en condicions dignes i amb salaris dignes, però fer-ho, per sota del què és raonable per poder viure i en règim
d’esclavatge o d’explotació, és acceptar el domini de altri i renunciar a la pròpia humanitat.
Tant com compartides… no diria jo que són les responsabilitats, almenys no al 50%: qui té la paella pel mànec ja sabem qui és. Ara, que el treballador hagi de prendre consciència de la situació perquè “le va la vida en ello”, doncs també.
És una llàstima però sí: fa temps que la humanitat ha renunciat a si mateixa.
Salut.
Ps. Vaig preguntar per tu a la festa dels cinc anys de Vilaweb, m’hauria agradat posar-t’hi cara!!!