Eixe el sabeu, no? Preguntes: Vols que et conte el conte de Pere Vicent, que se’n va anar a cagar i se’l va emportar el vent? I el xiquet diu: Sí, val! I tu, llavors, l’enredres: Jo no dic “Sí, val”. Jo dic que si vols que et conte el conte de Pere Vicent, que
Mariano Rajoy ha visitat el Japó per vendre-hi la #MarcaEspaña. Davant l’empresariat japonès s’ha vantat de la reforma laboral. Ha explicat als japonesos, i a qui l’interessarà, que a l’Imperio Español tenen treballadors a preu de saldo, amb salaris baixos, minsos drets laborals i cada vegada menys cobertures socials. Gairebé esclaus. Una ganga. #GangaEspaña.
-¿Luís, sabes aquel d’una familia que estavan toos en paro i se les muere l’abuelo i se lo comen? -He, he he! ¡Que mala eres, Christine, que mala eres!-He, he he! ¡Que se jodan!-He, he, he! ¡Que se jodan!
Diu la notícia que Duran i Lleida ha recriminat a ERC l’ús del terme Països Catalans perquè diu que no agrada a la majoria dels valencians, siguen “blavistes” [sic] o catalanistes. “¡Los propios nacionalistas valencianos catalanistas nos lo piden reiteradamente, y tienen razón!”, s’exclama el lider de l’Unión Democrática de Cataluña, o PP-bis. Torna-li, Catalí!
Des de la coherència independentista, això de les autonomies me la bufa. Tanmateix, reclamar més autogovern, més autonomia, en un altre temps va formar part del nostre anhel polític. Sobretot els qui ens teníem per ciutadans de nacionalitats històriques. Encara que això de las «nacionalidades históricas» –dit ara així, en castellà del redactat original– formara
El País Valencià és un lloc on passen les coses més estrambòtiques del món. Un país on els corruptes guanyen eleccions per majoria absoluta, on es fan aeroports sense avions, s’inauguren maquetes d’hospitals i biblioteques sense llibres. L’última de les estrambòtiques: l’Ajuntament de València, pel gust de la directora del Palau de la Música Marien
Si aquesta notícia haguera aparegut en qualsevol mitjà el 28 de desembre l’hauria assenyalada com la innocentada del dia. Però la notícia és d’avui, 22 de març. I no em consta que en cap de lloc del món, menys encara a Barcelona, celebren una altra Diada dels Innocents en el dia d’avui. I la notícia
Enguany la gala dels premis al millor blog de les Comarques Centrals del País ha posat el llistó molt alt. Però de ben segur que si haguérem conegut aquesta notícia que sobre l’acte ha publicat Cope Onda Naranja i l’hagueren llegida, l’acte hauria estat incommensurable. Però potser ens hauríem trencat de riure. Passeu i llegiu
La majoria d’empresaris solen demostrar sovint tenir més poc trellat que un caragol buit. Estan corcats per la prepotència de creure que perquè fan diners són intel·ligents i que per això mateix diuen coses amb sentit comú. Més i tot, n’hi ha que creuen fins i tot que són persones –persones humanes que en deien
He amprat el tràiler a través del blog de Miquel Lorente. Realment, Alfonso Rus és un home extraordinari. I a cada declaració que fa ho demostra. Fet i fet, l’escoltes, hi penses i no vots evitar de preguntar-te com és possible que en un home tan xicotet hi càpiga tanta ignorància.
L’actual president de la patronal espanyola, el Díaz Ferran eixe, ha afirmat que l’única manera d’eixir de la crisi és «treballar més i guanyar menys». Bé, doncs, si tan convençut està de la seua fórmula que ens ho demostre amb fets i que predique amb l’exemple. Ell i tots els escanyapobres que formen part de
No li ha eixit premiat pel número. Li ha eixit premiat per la cara. Perquè en té més que un sac de xavos. I més poca vergonya que un porc.
En la meua família no fem regals el Dia de la Mare, ni el del Pare, ni el dels Enamorats. Si alguna vegada m’han preguntat què he regalat o què m’han regalat, òbviament, responc «no res». I a continuació, per aclarir-ne els motius, hi solc afegir: «Nosaltres ni hem nascut ni vivim a El Corte
Ja em perdonareu que discrepe, però estic convençut que el Molt Honorable Francisco Camps no ha clavat la mà en el calaix. Li agraden els vestits a mida més que a un tonto una llapissera, i això ha estat la seua perdició. Això i pensar que debades el mangantes peguen cabotades. Com els del PP