En la meua família no fem regals el Dia de la Mare, ni el del Pare, ni el dels Enamorats. Si alguna vegada m’han preguntat què he regalat o què m’han regalat, òbviament, responc «no res». I a continuació, per aclarir-ne els motius, hi solc afegir: «Nosaltres ni hem nascut ni vivim a El Corte Inglés».
L’alcalde Jordi Hereu ha declarat dia festiu a Barcelona el 14 de febrer, diada dels Enamorats. Serà perquè es pensa que Barcelona és tota El Corte Inglés?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veuràs company, el bon batlle tenia una llista de altres dates preparades…
I a més, com ell està enamorat de la seva poltrona…
L’Hereu el que hauria de fer és convocar un referèndum per a decidir si es fa festiu el dia 14 de febrer o si agafen el 9 d’octubre, dia de la “mocaorà”… Bé també és factible pensar que l’Hereu es gilipollas…
si no fes plorar. Aquest senyor no només és un incompentent impresentable, serf de qui pertoca, sinó que és la plasmació de l’espanyolisme acatalanat que hem de viure els catalans. El pitjor, però, no és pas ell, són els barcelonins que voten PSOE(c), i que ens fa pensar a molts que estem en una guerra perduda, batalla rere batalla.
Allò que no entenc de les democràcies és que un sol home (solen ser hòmens, és per això que no hi escric ‘persona’) puga decidir coses aitals com els dies festius: ¿és això democràcia o totalitarisme?
Jo em pensava que l’alcalde que havia lliurat la seua ciutat al Corte Inglés era la senyora Rita Barberà