Cucarella

Eixe el sabeu, no? Preguntes: Vols que et conte el conte de Pere Vicent, que se’n va anar a cagar i se’l va emportar el vent? I el xiquet diu: Sí, val! I tu, llavors, l’enredres: Jo no dic “Sí, val”. Jo dic que si vols que et conte el conte de Pere Vicent, que se’n va anar cagar i se’l va emportar el vent? I el xiquet tornarà a dir que sí, que val, i torna-li la trompa al xic. Finalment, el xiquet, cansat de la consumeta, adonant-se de la martingala, diu “No, no vull sentir el conte de Pere Vicent. I tu, llavors: Jo no dic “No, no vull sentir…” Ad infinitum, si volguérem. Un bucle exasperant, vaja. Un joc divertit que la persona intel·ligent sap tallar a temps per no convertir-lo en un turment, malmesa llavors la gràcia del joc i la utilitat com a entreniment.

Pere Navarro: La consulta s’ha de fer amb acordada amb el govern espanyol. El Cor Català Pel Dret a Decidir: Però el govern espanyol diu que no vol. Pere Navarro: Però jo dic que la consulta s’ha de fer acordada amb el govern espanyol! I el Cor Català: Però el govern espanyol diu…

¿Vols que el conte el conte de Pere Navarro que volia una consulta acordada amb el govern espanyol i etcètera i etcètera i se’n va anar a cagar i se’l va emportar el vent? Ad infinitum, si volguérem: si volguérem seguir-li el joc a la persona poc intel·ligent.