La majoria d’empresaris solen demostrar sovint tenir més poc trellat que un caragol buit. Estan corcats per la prepotència de creure que perquè fan diners són intel·ligents i que per això mateix diuen coses amb sentit comú. Més i tot, n’hi ha que creuen fins i tot que són persones –persones humanes que en deien un temps arrere–, quan en realitat són uns negrers miserables, gentola sense escrúpols, guiats únicament per la llei de la cobdícia. Ens paguen una merda pel nostre treball i encara fan per manera d’eixarretar-nos la castigada butxaca.
Mireu aquest exemple: el president de la patronal valenciana (Cierval), Rafael Ferrando, ara també vicepresident la patronal espanyola al costat de Joan Rosell, afirma que això que en diem «estat del benestar» només es manté pagant o retallant despeses. Té pelendengues la cosa… Nosaltres ja paguem bona cosa d’impostos, i en canvi cada vegada ens lleven més drets i precaritzen els que ens queden. Cada dia ens fan pagar més, treballar més i durant més anys. I encara ens amenacen de repagar (copagar, en diuen ells, colla de sompos) els pocs serveis que aquest «estat del benestar» ens ofereix precàriament. Sens dubte el tal Ferrando aquest es pensa que el millor estat del benestar és el que no existeix, i qui vulga benestar que el repague. Ells han de fer bon negoci amb les necessitats que cada vegada cobreix menys l’estat del benestar que paguem, però que no tenim.
Un altre que també vindrà és el comissari europeu Joaquín Almunia. És a Davos, on s’hi han reunits tots els capataços d’obra del poder financer mundial (els putos amos del món, vaja). Hi han anat caps d’estat, ministres d’econonomia, fins i tot economistes fashion com Sala i Martí. Quan es reuneixen tota aquesta colla de cabassets femeters i de llepaculs, cal que les persones humanes del món comencem a tremolar perquè alguna en pensaran per assaltar-nos de nou la nostra aterrida butxaca. No debades ells representen això: el terrorisme financer. Les seues decisions causen estralls entre la població humana.
A la televisió he escoltat de bon matí les declaracions d’Almunia, qui s’ha mostrat més content que un gínjol perquè el sector bancari mundial els ha agraït l’esforç de reomplir-los les sitges que ells mateixos havien buidat d’orgia en orgia. Almunia ens ha fet pública la satisfacció dels putos amos per «l’esforç que han fet els contribuents per sanejar el sector bancari». Amor d’amo, aigua en cistella. I Almunia, si naix més llepó rebenta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta gent no necessita entrenar per dir aquestes bajanades, Toni: vénen entrenats de casa. Potser seria millor titular “diuen mamonades a consciència”. Quina banda.
Cada vegada es veu amb més claror la existència d’un govern mundial, que manipula des de l’ombra els governs estatals i les institucions financeres internacionals………Les teories de la “conspiració” fa anys que en parlen d’aquest suposat Gorvern Mundial i li atribueixen activitats criminals ( Crisis programades, fumigació sobre les ciutats –CHEMTRAILS– expandint malalties i epidèmies, activitat HAARP –Que provoca terratrèmols i huracans–, etc, etc )……Des del meu humil lloc d’observador de la realitat de cada dia, veig perfectament que els caps de govern europeus ( Zapatero, Zarcosí, Càmeron, Berlusconi, Durao Barrosos, Merkel, etc, etc, etc….) són simples titelles en mans d’un poder superior ad ells.
Es parla de que aquest poder mundial a l’ombra, està en mans del sionisme internacional, que són els grans banquers sionistes ( Rokefeller, Rostchild, etc ) qui dicten la política internacional i organitzen les guerres, les pandèmies, les crisis econòmiques, etc……
Trista situació la de la Raça Humana, sotmesa als carpicies i els interesos de la criminalitat internacional sionista……..
I el més gros és que els qui provem de viure al marge del sistema, tot creant xarxes socials i econòmiques alternatives, no ho podem fer perquè, com a ‘ciutadans rasos’, nosaltres, el qui qüestionem la universalitat del seu “tinglado”, també som propietat dels amos.
És com en eixes regions de l’Àfrica en què les màfies militaritzades obliguen la gent a vendre la seua ànima i el seu cos a canvi del luxe de no ser assassinats per aquestes mateixes màfies.
El nostre esclavisme és, podríem dir, la versió il·lustrada d’aquest.
Alguns es pensen l’única economia i activitat social defensable que pot ser és la Barcelona capitalista de la burgesia de l’indútria editorial i l’indústria cultural catalana i tot altra qüestió es fa nosa.