“Me acerqué al cuarto de baño y miré mi rostro en el espejo. Allí estaba, devolviéndome la mirada, un tipo llamado Mikel Goikoetxea Uriarte, más conocido por Goiko, ertzaina en excedencia, detective en activo, separado de una mujer de la que aún estaba enamorado, pero que le despreciaba por considerarle un pederasta, con un pequeño
Toni Romano es dedica a la gestió d’una cartera de morosos substancialment pobres i desnonats des del punt de vista social. Pel mig, tenim, també, un parell d’assumptes de faldilles, i de rerefons, com a plat fort, un assumpte que implica un conegut membre del govern espanyol i una sòlida extensa trama d’interessos econòmics, financers
BCNegra, la Setmana de Novel·la Negra de Barcelona, salta de les pàgines dels llibres a la pantalla de cinema. I és que la Filmoteca programa un cicle, amb motiu d’aquesta trobada literària, que té com a protagonista el detectiu Pepe Carvalho, la màxima creació literària de Manuel Vázquez Montalbán (…) Article Josep Pallach 1920/1977
Que en fa d’anys que més d’un i de dos, pregonen la decadència del gran autor de novel·la negra britànic. L’altre dia, en la direcció oposada, Robert Saladrigas –especialista en literatura en llengua anglesa de LA VANGUARDIA, subratllava, amb encert, les qualitats excelses de l’autor. El seu altíssim rang. Un nivell que, amb les inevitables
Té 42 anys, és de Malmö, Suècia, i fa d’inspector de policia. Amb aquest primer títol hi neix per a la posteritat, a l’igual que el seu autor Henning Mankell. És jove però fa poc que la dona li ha dit adéu. Té una filla amb problemes de drogoaddicció. I ell pateix d’un grau creixent
Barcelona, any 1263. El frare Adalbert de Bugia apareix mort al scriptorium del convent de Santa Caterina en estranyes circumstàncies. La Inquisició declara culpable de l’assassinat a un vell rabí, en Benveniste Aymat. Abans de morir ajusticiat a la foguera, el rabí aconsegueix fer-li arribar una carta al seu antic deixeble, el noble Ramon Llull
El millor escriptor de novel·la negra als Estats Units -i un dels més importants al món, va girar visita a la ciutat comtal per promocionar el seu darrer tríptic literari sobre el crim als USA, i, com és tradicional, es va posar la samarreta de la llibreria catalana, el primer i l’únic establiment llibreter dedicat,
“Mai no em donaran el Nobel, jo sóc un americà blanc, de dretes i heterosexual. Només el donen a gent com Dereck Walcott, Yasunari Kabawata, Herta Müller, Rabindranath Tagore, Salvatore Quasimodo, Albert Camus, gent que ningú no llegeix… Ningú no llegeix aquesta merda. Només el donen a friquis, homosexuals, lesbianes, comunistes. Doneu-me’l a mi! Me’l mereixo.
Un retrat dels desigs més foscos de l’ésser humà a partir del còmic. En el marc de la setmana BCNegra, l’exposició “Tardi: retrat en negre” vol reivindicar les relacions entre el gènere negre i la historieta, amb dibuixos ben realistes, que traspuen vida i es projecten fora del paper; una narració vibrant i ferma, no
Terry McCaleb, un policia retirat pertanyent al Federal Bureau of Investigation-FBI, rep la trucada d’una antiga companya que requereix els seus serveis. Es tracta de llegir-se uns paperots i mirar una cinta de vídeo, i amb tot això, construir un perfil psicològic d’un possible assassí múltiple. El poli, finalment, no pot evitar-ho, hi respon afirmativament
Nascut al barri del Poble-Sec, Barcelona, el 1927, González Ledesma amb 21 anys obté un important premi; el llibre, però, no l’hi deixen publicar, acusat de pornografia i “rojo” -el pitjor qualificatiu que el feixime podia atorgar a una persona. Es veu obligat a signar textos amb el pseudònim de Silver Kane tot de novel.les de
La mare de James Ellroy, llavors amb 10 anys i els pares separats, apareix assassinada prop d’un col·legi a Los Angeles en 1958. El gran escriptor decideix, 38 anys després, mirar de descobrir-ne l’autor (…) Així comença el llibre, una sobresortint crònica criminal amb tot de dedicatòries i picades d’ullet a la mare morta. Aquesta
Si els dos altres llibres de la trilogia n’eren bons, aquest ho és però en grau superlatiu (…) Fabio Montale veu i viu, una volta més, com éssers molt propers –amants, amics de l’ànima, gent del barri… cauen sota la fressa de les bales assassines. En les primeres ratlles, sabem del cert que, aquest cop,
Representa quelcom d’especial, endinsar-se en el món de l’escriptor de novel·la negra marsellès, fill d’italià i espanyola (…) Les seves tres històries negres –Total Khéops, Chourmo, i Solea- comencen, indefectiblement, com il faût, amb un o diversos assassinats. Normalment, les víctimes toquen, de molt a prop, la fibra sensible, l’amor, l’amistat, de l’inspector ja retirat,
Tiempo cancelado/sueños febriles: despierto inquieto, temeroso de olvidar. Los retratos mantienen joven a la mujer. Estoy viejo y temo olvidar. Maté hombres inocentes. Traicioné juramentos sagrados. Saqué provecho del horror. Fiebre. En esa ocasión, ardiente. Quiero ir con la música: girar, caer con ella (…) Embolic. Complex joc d’escacs. Joc multibanda. Grossa ciutat USA. La