Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Que en fa d’anys que més d’un i de dos, pregonen la decadència del gran autor de novel·la negra britànic. L’altre dia, en la direcció oposada, Robert Saladrigas –especialista en literatura en llengua anglesa de LA VANGUARDIA, subratllava, amb encert, les qualitats excelses de l’autor. El seu altíssim rang. Un nivell que, amb les inevitables oscil·lacions, manté avui, ara i aquí, i que sense anar més lluny confirma en el, a parer meu sensacional, penúltim llibre (…)
La trama gira a l’entorn de tres personatges-pivot: un immigrant de religiós islàmica; un banquer que ha fet la vista grossa davant de fets moralment inqualificables; una advocada que creu en la justícia i en un món millor.
A part d’aquests ingredients, Le Carré, basteix una història que més que les anàlisis periodístiques, més que els llibres de política internacional, ens mostra el món tal com és a hores d’ara. Un món, fortament polaritzat a l’entorn de l’eix antiterrorisme-terrorisme.
El britànic i antic espia, descriu, despulla, analitza, retrata el món de les grans potències, de les més importants fractures, la cartografia del poder i del diner, amb una llibertat tan gran com lúcida i incisiva.
Finalment, el producte és d’una qualitat, d’una intel·ligibilitat, d’una riquesa de matisos, que el converteix en un text no sols distret, sinó enormement educatiu, alliçonador, en un tractat sobre el poder, les seves polaritats, la seva geografia…
No res, que en David Cornwell segueix sent el rei.
. L’home més buscat (A Most Wanted Man, 2008). John Le Carré. Versió catalana d’Esther Roig. 335 planes. La Butxaca-Edicions 62. Barcelona. Octubre 2010.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!