Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La mare de James Ellroy, llavors amb 10 anys i els pares separats, apareix assassinada prop d’un col·legi a Los Angeles en 1958. El gran escriptor decideix, 38 anys després, mirar de descobrir-ne l’autor (…)
Així comença el llibre, una sobresortint crònica criminal amb tot de dedicatòries i picades d’ullet a la mare morta.
Aquesta enorme obra s’estructura en quatre capítols: La pèl-roja –sobre la mare, la seva biografia i el crim-; El chico de la foto –ell mateix, un fill que odiava sa mare-; Stoner –el policia que el va ajudar a identificar l’autor de l’assassinat i Geneva Hillifer, nom real de Jean Ellroy, infermera de 43 anys, bonica, alta, i pèl-roja. I fill d’Armand Ellroy, comptable, i antic ajudant de l’actriu Rita Hayworth i molt lligat als ambients hollywoodencs.
El llibre és un dels meu durs i devastadors que he llegit, especialment el primer capítol –amb una freda i distant descripció del cadàver de la mare i les circumstàncies de la mort- i el segon, on el gran autor de novel·la negra expressa els seus sentiments d’odi cap a la seva progenitora.
A més, pel llibre desfilen tota la morralla d’assassins, tant individuals com múltiples, amb el detall de les malifetes i un retrat psicològic i de tècnica criminal d’aquestes bèsties humanes i una veritable col·lecció d’horrendes, inenarrables morts.
També, hi apareix Ellroy fill amb la seva vida –jugador, provocador nazi, borratxo, drogoaddicte, mentider compulsiu- i alguns dels títols que varen marcar la seva trajectòria literària progressivament ascendent.
Imprescindible!
. Mis rincones oscuros (My Dark Places, 1996). James Ellroy. Versió espanyola de: Montserrat Gurguí i Hernán Sabater. 475 planes. Ediciones B. Barcelona. 2008
Del mateix autor: Jazz blanco
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!