Pere Meroño

Terry McCaleb, un policia retirat pertanyent al Federal Bureau of Investigation-FBI, rep la trucada d’una antiga companya que requereix els seus serveis. Es tracta de llegir-se uns paperots i mirar una cinta de vídeo, i amb tot això, construir un perfil psicològic d’un possible assassí múltiple. El poli, finalment, no pot evitar-ho, hi respon afirmativament (…)

La història es desenvolupa en territori administratiu policial de la divisió de Hollywood, Los Angeles.

En McCaleb és un paio dur de pelar, que va estar a punt de morir per les ferides ocasionades en el seu darrer cas. Per culpa d’això, cada dia, es veu obligat a ingerir dotzenes de píndoles i no pot pas menjar qualsevol cosa.

Terry, que sap el pa que s’hi dóna i que està especialitzat en crims amb violència, singularment en conductes desviades i assassins en sèrie, traça un interessant esquema sobre la lectura i el visionat de vídeo. A banda d’això, és menester que es documenti  sobre aspectes d’història de l’art -el cas és una història, en argot de l’FBI, de ‘puta brossa sagrada’-, la seva documentació se centra en un artista del renaixement italià: Hyeronimus Bosch.

A l’hora, en Connelly, l’autor i periodista de successos abans que novel·lista en negre, combina les recerques d’en Terry amb un judici contra un magnat de Hollywood acusat de la mort, per escanyament mentre cardaven, d’una actriu, i amb antecedents en intents semblants cap a altres senyores. Un cas que, en aparença, no hi té cap mena de relació amb el de McCaleb. L’incentiu principal, a part de tractar-se, com es tracte, d’un assassí sexual, és la presència, fent costat a l’acusació, del detectiu de la policia de Los Angeles, divisió Hollywood, Harry Bosch, un paio també molt i molt dur, acostumat a conèixer i capbussar-se en la foscor.

El cas és que totes dues històries funcionen a la perfecció. Amb un crescendo clar i unes informacions escampades i amagades amb traça i saviesa per l’escriptor natural de Filadèlfia.

La part més interessant, personalment, ha estat el mètode McCaleb de buidatge d’informacions de coses, elements, i qüestions amb les que alça l’edifici del perfil psicològic. Interesantíssim. També, tot allò referit al pintor italià H. Bosch.

Per cert, el títol del llibre està manllevada d’una frase pronunciada pel pare, amén, de les novel·les de lladres i serenos, pulp fiction, negres, polar, giallo, Raymond Chandler.

. Más oscuro que la noche (A Darkness More Than Night, 2001). Michael Connelly. versió espanyola de Javier Guerrero. 410 planes. Ediciones B (novela policiaca). Barcelona. 2006.

   CAT ’06  La nit dels somriures glaçats 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!