Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
James Ellroy Sóc americà blanc de dretes heterosexual millor escriptor del món
“Mai no em donaran el Nobel, jo sóc un americà blanc, de dretes i heterosexual. Només el donen a gent com Dereck Walcott, Yasunari Kabawata, Herta Müller, Rabindranath Tagore, Salvatore Quasimodo, Albert Camus, gent que ningú no llegeix… Ningú no llegeix aquesta merda. Només el donen a friquis, homosexuals, lesbianes, comunistes. Doneu-me’l a mi! Me’l mereixo. Et donen un milió de dòlars. Em compraria aquest hotel on em fas l’entrevista” (…)
Ellroy, a més, em recorda, per fatxenda, a Cela, a Umbral, a Porcel… A tants altres. Són gent feta a sí mateixa, malcarats, durs, ambiciosos cosa de no dir, milhomes, depredadors. I no m’importa. A mi la vida i el caràcter dels escriptors tant se me’n dóna. El que m’interessa és que escriguin bons llibres.
És per això que en faig una separació absoluta sobre vida i obra. De la primera, hi passo, la segona és la que m’interessa.
Més encara: m’interessa poc la gent que pensa com jo. El que m’apassionen són els contraris, els contradictors, els antagonistes. És per això que m’estimo, literàriament Josep Pla, Valentí Puig, Jame Ellroy, Camilo José Cela, Paco Umbral…
Al capdavall tant en Clint Eastwood, com en John Ford … sóc uns fatxes, i uns violents, i uns misògins, i no pas per això els deixem d’admirar. El meu amic Clint, a qui tant m’estimo des de l’època que feia d’inspector Harry Callaghan, ha fet prendre part en els seus films a totes les seves dones, tret de la darrera, i totes elles han fet, en un moment o altre, idèntic paper: el de meuques! De manera que, en qüestions personals, millor que no filem pas gaire prim i ens fixem, preferentment o única, en l’escriptura llur, altrament trobarem penques, pocavergonyes, maltractadors … com a l’altre gent, i si no que li demanin a les seves filles com era en Pablo Picasso…
De debò, permeteu-me un consell, passeu de la carota dels escriptors, de la ideologia, de la façana i llegiu-ne els llibres, altrament us perdreu coses vives potents, com les que perpetra el tal Ellroy.
Un escriptor-riu, enorme, dúctil.
Per cert, la seva mare era prostituta i fou assassinada quan ell era menut; hi dedica un llibre dolorós, profund, trasbalsador, el fet.
Jimmy, una cosa: m’agrada el teu cos, és bufó; força més guapo que tu.
Un darrer missatge, comunista i tot et seguiré llegint, a tu que tant t’agrada Reagan, i els Bush.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No havia llegit res d’aquest impresentable, ara sé que no ho he de fer.
Vaja, el Sostres no és gaire original…. 😀
Pere, vols dir que t’agrada el seu gos, suposo.
Per molt bo que em diguis que és, que no ho dubto, ja l’envio directament al calaix dels impresentables. Trigaré una mica a llegir-lo, si mai ho faig.