Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Representa quelcom d’especial, endinsar-se en el món de l’escriptor de novel·la negra marsellès, fill d’italià i espanyola (…)
Les seves tres històries negres –Total Khéops, Chourmo, i Solea- comencen, indefectiblement, com il faût, amb un o diversos assassinats.
Normalment, les víctimes toquen, de molt a prop, la fibra sensible, l’amor, l’amistat, de l’inspector ja retirat, des del segon llibre, Fabio Montale. Un flic que campa a cor que vols pels ghettos marsellesos tot teixint relacions intenses i còmplices amb molts dels seus habitants, inclosos els de vida il·legal.
A Chourmo, maten un professional del camp social ben pròxim, alhora, desapareix el fill d’un antic amor no correspost. En Montale, a l’atur, fastiguejat dels temps que corren, vol donar un cop de mà per conèixer l’autoria del crim i el parador del ganàpia fos en la boira.
La policia d’ara. La petja del Front National d’en Le Pen. La indeturable decadència del Partit Comunista. Els ghettos deixats a la seva sort. La música –jazz, reggae, ska…-. la literatura. La cuina… surtin reflectits, fil per randa, amb tot de referències vives i viscudes en unes novel·les amb predomini del llenguatge de l’extraradi, d’aquell metallenguatge fet de síl·labes menjades o absorbides, de barreges amb el francès, l’italià, el provençal, l’espanyol…
El cas és que en Montale gira i gira. Hi veu la petjada de la màfia marsellesa. També la influència creixent de l’islamisme radical entre el jovent. El llarg braç dels RG, dels serveis secrets francesos, mortífers i sense escrúpols.
Una història apassionant, un cop més farcida de temes i personatges pròxims, amb contínues referències socials i polítiques. On hi paga la pena, si t’hi capbusses en la versió original francesa, suar la cansalada per desxifrar els sobreentesos de l’idioma del ghetto, de l’argot.
Per a aquells que ho vulguin tenir més fàcil, compten amb l’edició catalana dels tres llibres. Unes obres, per descomptat, ben traslladades a la nostra llengua.
Cal que sapigueu, en altre ordre de coses, que l’Izzo, mort prematurament per càncer fa uns pocs anys, a més de periodista, i poeta, està considerat un dels grans autors de la novel·la negra continental, molt pròxim, al seu torn, a la sensibilitat i estil dels Vázquez Montalbán i Camilleri -tots tres, per cert, excomunistes-..
Si podeu, no us el perdeu.
. Jean-Claude Izzo. Chourmo. Gallimard. França.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!