Em sembla que ja sé una de les relacions que hi ha entre voler un món petit, pobre, de misèria, i voler dominar-ho tot. Sí. Qui vol dominar-ho tot necessita que aquest tot sigui de misèria i ben petit, ja que sinó, com s’ho faria? Tot i que aquest “faria” queda una mica estrany, perquè
(dissabte, 12 de juliol de 2008) De l’haver agafaré uns exemples d’usos que em fan olor de fal·làcia naturalista.Després faré l’exercici de mirar d’explicar la fal·làcia naturalista.Per acabar mirant quins són casos d’aquest argument. Com ho hem de dir: incorrecte? no acceptable? inacceptable? – Exemple 1) Tenim notícia del congrés de CDC. Entre una presentació
– 20 de desembre de 2007:“(…) Així, ens demana que celebrem que ens deixen de cardar. Bé, si cal es pot celebrar, el que no em sembla bé per cap cantó és que s’agraeixi (si no és en aquell sentit figurat en el que entenem que agrair una cosa és, per exemple, assenyalar que és
Identiquè?Semblaria una acció, i no s’acaba de veure el to de pregunta. “Identi”què? Tampoc no ho acabo de veure clar, perquè la pregunta va adreçada a què volen dir amb “identi”, i el titarisme què? Iden Titarisme?I Den Titarisme?I Den Tita i apartem l’isme? El mot que utilitza el sr. Obiols és: identitarisme. .
Divendres 27 de juny de 2008. – Vosaltres com definiríeu, o què enteneu per memòria? – Bé ho deuen definir millor els diccionaris filosòfics (el del Ferrater Mora, p. ex) – Ja, orseomarcs, i també la pregunta és una mica simple. Però quan penseu en la memòria, en que penseu, en una facultat? en continguts?
Dimecres, 25 de juny de 2008.Diguem que no tota versió oficial ha de ser una mentida, ni tota mentida ha de ser una versió oficial. El que no tinc ni idea és on neix la desvergonyia de (que permet) l’acceptació de determinades versions oficials.
Reconeixer o no reconèixer són a vegades el mateix que el respecte o la manca de respecte. S’utilitza el “no et reconec” com a coartada per a cercar legitimitat a una manca de respecte, i el reconeixement és present perquè i quan hi ha respecte. Es manca al respecte com a signe de no reconeixement,
(dilluns, 11 de juny de 2007)Vull que em serveixi per a remarcar que crec que si hi ha representants polítics, a qualssevol nivell, que poden actuar amb irresponsabilitat, impunitats fins i tot més enllà de les que s’autolegislen; i tenen un escut de desmemoria, és perquè ens hem empassat -entre d’altres- el conte que a
L’altra nit rumiava com abordar la discussió sobre la llibertat d’expressió, però no tinc clar encara com dir-ho.Seria alguna cosa com iniciar la observació a partir de les necessitats que tenim al seu entorn, les coses que callem en la exigència de “això no es pot dir” o “no ho diguis això”, els silenciaments, abusos
Recordable, recordatiu, o recordatori. (1 week ago) – ………….avui m’he aixecat pensant en la diferència entre provocació i probocació,i també les diferències entre “probocacions” que s’ho valen i les “probocacions” del “boques”,“boques” els hi dic de manera paradigmàtica als polítics i líders que pretenen negar amb floridures i floritures coses tant bàsiques com el dret
elSingulardigital.cat Preston desmunta les “mentides” difoses i acceptades sobre Franco “(…) L’historiador britànic Paul Preston desvetlla en la seva última obra, El gran manipulador. La mentira cotidiana de Franco, les “mentides” difoses pel règim franquista sobre el dictador, algunes de les quals s’han mantingut fins avui aprofitant el context internacional derivat de la Guerra Freda
Suposo que aquesta seria la seqüència, i entenc que la excepcionalitat seria compartida. He trobat lel que plantejava ahir de la “especial transcendencia constitucional”. Ho podeu llegir a: Ley Orgánica 6/2007, de 24 de mayo, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional – BOE La referència
D’entrada valoro negativament el resultat -i no només el resultat- de les eleccions espanyoles perquè ha tornat a guanyar el simplisme i la por. I entro en un detall que m’interessa per a explicar una mica des d’on valoro aquest èxit electoral i alhora fracàs de la democràcia: el “massa”. Fracàs de la democràcia, o
· Això és el que penso en general d’aquestes Generals: que són una pena i una vergonya per els defensors de l’espanyolisme (crec que no cal que anoti exemples dels tipus de coses que arriben a dir i fer des d’aquest front). Una pena i una vergonya espanyoles, en contrast a l’alegria i tendència al
Penso que la idea o imatge que ens fem d’una justícia cega s’havia de referir en un principi a la necessària imparcialitat del jutges, i a altres exigències a l’entorn del tema i la pràctica de la justícia. I de cap manera trobo acceptable que aquesta "ceguesa" ens porti a que els jutges, legisladors, i