Entrades més visitades aquest mes Amb independència i autodeterminació. Estat Propi.cat. Al mapa, i sense “problemes” com els d’alguns Ministres d’Exteriors. Acte de suport a Núria Pòrtulas a Barcelona. 11 d’abril. Contra aquest estat VI. Serietat, compromís. A què estem disposats? Jo també vull un estat propi. Lengua; i allò que alguns consideren “peculiar amb
Una trobada a la UdG sobre gramàtica; a la notícia un detall sobre llengua i desenvolupament intel·lectual. I un dictamen sobre la situació de la literatura catalana a l’ensenyament; llengua i civilització; i ensenyament de llengua i literatura. 1) Aquesta setmana la UdG ens ha ofert unes jornades de les que recullo un fragment d’una
Els extrems; reconeguts i respectats; però no acceptats. Vull oferir unes notes que recollí a una de les conferències que varen dedicar a principis de maig a: 4 TESTIMONIS DEL SEGLE XX. 4 LLIÇONS PER AL SEGLE XXI. La Fontana d’Or Fundació Caixa de Girona, a Girona, i l’Institut d’Estudis Catalans varen oferir aquesta sèrie
He escoltat que hi ha qui esperava la notícia de la fi de la treva d’ETA. Entenc que en la majoria dels casos, més que una espera, es tracta d’una manera de dir que era fàcil que això passés, tal com van les coses, si no es plantegen elements de diàleg, i respectes polítics, especialment.
(Dedicat a un professor de literatura que em va presentar molt seriosament els trobadors. També a la feina que fan des de la institució que m’informa de la notícia.)……………………………………… M’arriba una informació a través del Centre d’Agermanament Occitano Català: www.caoc.cat És la convocatòria d’un examen per a reconèixer un determinat nivell de coneixement oral i
Avui comença a l’Institut d’Estudis Catalans un dels actes que formen part de la commemoració del primer centenari de la institució. Per molts anys! Curs d?Alts Estudis sobre cultura, política i societat Volia destacar dues coses. La primera és que em semblen fabuloses les relacions que el curs proposa entre els autors tractats i l’actualitat.
Llegeixo un article del dia 9 de març. És l’autoestima, estúpids, per Salvador Cardús Acaba dient: Ara bé, que ningú no es confongui. L’exercici de la crítica no és una mostra ni de derrotisme ni de baixa autoestima. Tot al contrari: és l’expressió d’un compromís actiu i d’una altíssima estima pel valor i les possibilitats
Tampoc un atac d’aquells que en diuen provoca el fet de tenir un úter o hístero, que en diem. Era simple, o senzillament, una situació fruit de una consciència ben determinada. La consciència de tanta feina prèvia feta, ridiculitzada, i silenciada. I la constatació que vivim una societat que no vol, que no vol i
Un detall molt adient sobre la responsabilitat que ens assenyala Ramon Alcoberro.Recomano: No sóc responsable "(…) passant a l?albir de les persones el que, per la mateixa complexitat de les mesures necessàries només pot ser fet amb èxit per un Estat. (…)" (segueix) Provaré avui de posar-ho ben al costat de la quantitat de feina
Ja em sembla que ho he dit altra vegada; respecto molt la feina, les tasques i dedicacions de -crec que haig de dir- un bou gruix dels polítics. Aquests no es donin per al·ludits; perquè més aviat penso que és d’agrair que segueixin treballant en una organització d’estat, i d’estats que no acompleix amb mínims
?PP-PSOE, l?enfrontament inacabable? Crec que per a desfilar, i poder entendre aquest enfrontament, caldria situar-lo en el problema, tradició, inèrcies, vicis i misèries del bipartidisme tradicional espanyol. Una tradició que només sé d?anomenada; però que em permet entendre per on van els trets bàsics d?aquest enfrontament. Bipartidisme que, a efectes fonamentals, o bàsics, o importants,
Responc aquí; que l’he fet massa llarg. Al què mirava d’explicar el dijous Sobre humil·liacions, Antoni Rigol em respón: saber guanyar antonirigol | dijous, 25 de gener de 2007 | 14:46h Suposo que un humil·liador, es un guanyador que no sap guanyar. Diuen que s’ha de saber guanyar i s’ha de saber perdre. Potser es
Recullo alguna cosa sobre el debat d’ahir. Xavier Casas, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. To correcte, però amb una pressió inacceptable; d’aquelles de "hi ha coses que són irreversibles!!". Va assegurar que es faran estudis previs, i la millor construcció possible. I que no ens podem paralitzar com a ciutat ni com a
-"El llarg i tortuós viatge de l’AVE" la pregunta de la setmana és : -"Creu que la construcció de l’AVE preveu prou mesures de seguretat?"La meva resposta ha estat: Insoooooooostenible. Però seriosament; no en les sostenibilitats ?de consenso? o de vot convenient. Això és el què penso de el llarg i tortuós viatge de l?AVE.
Abans d’entrar en algun detall sobre els anònims -als blocs i en general- vull recordar un parell de fets que estan a la base de les meves raons per a no acceptar-los. Hem sabut de l’assassinat d’un altre periodista; El periodista armeni HRANT DINK. I notícies de Rússia assenyalen que aquella societat també està més