· Això és el que penso en general d’aquestes Generals: que són una pena i una vergonya per els defensors de l’espanyolisme (crec que no cal que anoti exemples dels tipus de coses que arriben a dir i fer des d’aquest front).
Una pena i una vergonya espanyoles, en contrast a l’alegria i tendència al desvergonyiment que li va prou bé al projecte per la independència.
Ho dic així perquè vaig veient que, sigui com sigui, i tant en clau interna com en clau externa, aquestes eleccions són un èxit per l’independentisme en general, i també per a la defensa d’una democràcia seriosa. Per una banda perquè estan imbricades ara mateix en la defensa dels mateixos mínims, per una altra banda perquè s’acaren als mateixos abusos de l’estat, estats en general, i manca de rigors institucionals més enllà d’Espanya (compromisos internacionals).
Alhora es van fent visibles problemes, condició prèvia a poder encarar-los. I encara afegiria que, tot i les aberracions que encara va fent aquest estat contra determinats ciutadans (un límit impressionant el d’alguns bascos, als qui -i sense que hi hagi escàndol més que desitjable- fan il·legals perquè així ho volen PP i PSOE (i adherits)), em sembla que cada cop cola menys, li diria al senyor Pumpido, aquests seus Diuen: “Ha colat”. Doncs, que no coli, “judicis” o actuacions.
· Rumiava abans també sobre el que deia la candidata Carme Chacón de que el PSC s’hi han hagut d'”enfrontar moltes vegades i dures i difícils vegades, al PSOE per a defensar Catalunya”, però de seguida diu que “de fet no havia calgut en cap ocasió”, i tal i tal, i vinga optimisme.
En un petit article es contradiu menteix i desmenteix unes quantes vegades. A banda d’horrible, ajuda prou a veure que no hi ha color pel que fa a credibilitat, ni del partit ni d’ella, pel que fa a lleis aprovades al parlament i desvotades allà, o el que diu sobre el xantatge dels seu partit que ERC no va acceptat sobre la memòria-llei i Radio 4.
· Se m’ha acudit també que alguna cosa es deu d’haver escapat als marketings de la campanya, i que m’ha agradat; sobretot en veure que hi ha premsa de fora de l’estat que parla sobre la campanya espanyola, i sense embuts, dels riscos del bipartidisme espanyol i dels atacs de PP a la nostra llengua.
I ho comentava en les converses a:
Èric and the Army of the Phoenix (1/5):
– ”
sabeu que penso ara sobre les eleccions?
que aquest cap de setmana Catalunya farà un gran pas cap a la independència [ara diria això, que l’independentisme fa un gran pas],
i
que els de la sagrada unidad, si poguessin declararien ara mateix
eleccions “retrasadas” (no anticipades), les retardarien eternament si
poguessin crec,”
I que:
– “amb independència de qui guanyi, i fins i tot en una explicitació més
rabiüda del PACTODEESTADO, aquí anem cap a la independència, i que
diguin missa,
no és una imaginació, és una situació,
què farem??
no afluixar i seguir treballant, diria jo”
· Sobre la situació i expectatives he trobat molt interessant un detall a mail obert, on en Vicent Partal conclou: “(…) La llibertat comença alliberant el propi pensament i deixant de pensar com ells, tant els uns com els altres, volen que pensem.” (llegir)
I molt adient el que assenyala en Xavier Mir quan diu que no cal inventar res, i que vigilem amb banalitzacions de la crida col·lectiva: “(…) Pujol assegura que “passi el que
passi a partir del 9M s’ha d’iniciar una gran operació
d’aixecar Catalunya que abasti tot els àmbits. Com es va fer
l’any 1980.” I aquesta operació ja existeix. No cal
inventar-se res, repensar res ni refundar res. Només cal sumar
per un projecte polític que es diu sobirania, estat propi. (…)”(llegir)
…………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/50599
http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4&&
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2767168
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/84384
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!