Vidres glaçats
13 de febrer de 2017
0 comentaris
Es commou mentre explica als fills el conte de la venedora de llumins, sense saber que a l’escala del costat una persona està morint de fred.
Es commou mentre explica als fills el conte de la venedora de llumins, sense saber que a l’escala del costat una persona està morint de fred.
La dona puja cada matí a la mateixa hora al tren, portant una maleta vermella. L’endemà, la mateixa dona, el mateix tren, la mateixa maleta.
Els viatgers del tren escolten les seves músiques rítmiques a través dels auriculars i es converteixen en galiots romans remant rítmicament.
L’amic gai, que fa anys que no veia, li assegura que no és que ell hagi sortit de l’armari. D’on ha sortit és de l’armadura.
Era una persona molt egoista: només pensava en el seu ego, no en l’ego dels altres.
De petit feia l’animal amb la bici pels carrers i de gran va ser un polític corrupte. Però la relació entre una cosa i l’altra és presumpta.
Creu que ha vist una aparició fins que s’adona que és una aura produïda per la llum del sol que entra pels vitralls de colors.
Dos funcionaris ferroviaris parlen en el vagó de la matinada. Una conversa filosòfica sobre el destí. Ara, ha de ser un destí pròxim a casa!
Al bus, un noi amb discapacitat psíquica s’abraça a les noies i els canta cançons d’amor. Quan baixa, fa l’ullet a un altre noi: “aprèn-ne!”
Tenen un petit incendi a casa i el cap dels bombers els avisa: Ha estat culpa del foc de la passió, vagin amb compte amb això, és perillós!
Un grup de persones conversa i una diu una frase sense cap relació amb el que parlen: és un llamp que ve de lluny, de la boca de la veritat.
En la infinitat de matisos del plor del nadó s’hi poden sentir prefigurades totes les seves futures vivències.
La persona ultra-religiosa es mira un vídeo de pregària a la tauleta, i tot d’una es queda sense cobertura i desconnectada de la divinitat.
El cap encarrega a l’empleat una feina urgent amb el temps just perquè la pugui acabar i perquè ell, el cap, no tingui temps per revisar-la.
Posa els peus al seient del tren i es transforma en un simi, que puja altre cop a l’arbre i fa tirar enrere tota l’evolució de la humanitat.