Ser-ho o no ser-ho
El milionari fa el menú. Com a client habitual li cobren un euro menys –8,5– i demana que li facin un tiquet de 9,5 per passar a l’empresa.
El milionari fa el menú. Com a client habitual li cobren un euro menys –8,5– i demana que li facin un tiquet de 9,5 per passar a l’empresa.
Està molt enamorat d’aquella dona, però resulta que ella està casada. Amb ell mateix, en concret.
Era capaç de veure la palla en el seu propi ull, però no la biga en l’ull dels altres.
La noia que puja al tren s’estira avall la vora dels pantalonets, totalment incòmoda perquè la moda l’obliga a ensenyar mitja galta del cul.
Un dels fills va heretar dels pares el caràcter bondadós i l’amor pel treball. L’altre, la casa i els diners.
Per primer cop a la vida realitza un gran treball físic, i llavors s’adona que la seva suor fa la mateixa olor, exacta, que la del seu pare.
En el centre més degradat de la ciutat empobrida i violenta, hi va veure un esquirol. Viu.
Semàfor. Un individu no el deixa passar: si va a la dreta l’altre li barra el pas, i si va a l’esquerra, igual. És Caront que espera l’òbol?
L’explorador explora la selva inexplorada. Busca nous horitzons per a la humanitat, però no para de fer voltes i més voltes al mateix arbre.
Pitja el botó de la porta del tren abans que es posi verd. Quan és verd, ell ja no pitja i la porta no s’obre. El mateix li passa a la vida.
Al nen de cinc anys li tornen boig els trens. La mare el puja cada dia al tren, van a la següent estació i tornen. D’adult es fa astronauta.
Al vagó del metro, un raper crític. La gent fa cara de “quanta raó que tens”, però no contribueix econòmicament a la seva crítica econòmica.
De petit, li sacsaven un zing-zing perquè s’adormís. De gran, es va comprar un smartphone.